Va fer fortuna la frase d’origen comunista que “la religió és l’opi del poble”, tanmateix, com a recurs dialèctic hem anat canviant el subjecte amb els anys. Al principi de les retransmissions esportives de futbol dels dissabtes al vespre, el món de la cultura estava escandalitzat de la competència deslleial que significava l’emissió envers el cinema i el teatre: “El futbol és l’opi del poble” deien, per exemple.

Això m’ha fet pensar en quin seria el subjecte adequat en els temps que vivim. Primer hem d’estar d’acord en què significa l’atribut “opi del poble”: estat d’atontament general d’una societat que l’impossibilita analitzar la realitat.Per tant hem d’eliminar com a subjectes possibles els “responsables de la crisi”, doncs són culpables però no ens “atonten” de forma sostinguda. En la nostra societat actual (SXXI) qui més contribueix a “l’atontament general” són els “progres de debò”. Són aquells que estan en possessió de la veritat perquè ells tenen una “superioritat moral” a la resta de contrincants ideològics.

Evidentment, la seva “superioritat” es basa en incrustar en el discurs paraules com: pobres, igualtat, repartiment, justícia, opressió, immoralitat, etc. Això et dóna la seguretat de que si erres en el diagnòstic no passa res, al cap i a la fi ho feies per la pobra gent i a fi de bé; no com els altres que són uns insensibles i només opinaven diferent per pur egoisme. Els “progres demagogs” són els que confonen naps amb cols, són els que ho posen tot al mateix sac per treure un rèdit, provocant la confusió general i llavors poder exercir la direcció moral del poble: prohibint i decidint pel bé dels pobres individus incultes però bones persones.

Són aquells que poden culpabilitzar a una marca de vambes de la situació política del Nepal, i quedar-se a gust. A més, ens informaran del conte amb tècniques catòliques: Si l’home és responsable del pecat capital, i per tant l’origen de tot mal, llavors segur que, davant una catàstrofe, d’entrada l’individu ha de sentir-se responsable i humiliat davant la veritat-revelació. Per tant, l’individu ha de sentir-se corresponsable de la situació del Nepal perquè ha comprat aquella marca de bambes al seu fill i, a més, en un centre comercial de Tortosa (?!). Però pot redimir-se, i el gran gurú li dirà com: fent boicot (evidentment) i, si el pecat és molt gros, encerclant la fàbrica de vambes.

Els “progres demagogs” són l’opi del poble. Via Fora!