Interessant capítol de la política espanyola el que estem vivint arran dels xiulets i crits del passat dissabte al camp del Barça, tota una reacció en tromba, disfressada, això si, de reacció a una pretesa ofensa.

Jo vaig ser al camp del Barça, jo vaig xiular, vaig cridar i vaig riure molt també imaginant la cara de circumstàncies del primer empleat públic espanyol, convertit tot ell en símbol.

Els que xiulaven al meu voltant no ho sé si ho feien per independentisme, molts segur que sí. Però de ben segur que molts ho feien també fastiguejats de sentir-se enganyats per un Estat que salva els bancs i no les persones. Potser alguns altres ho feien també per la presència del Ministre Wert, campió en la persecució del català i creador de frases tant eternes com la de que “cal espanyolitzar els nens catalans”. Alguns altres potser ho feien simplement per mostrar-se en contra de la presència d’un militar a la llotja d’un camp de futbol (tranquils però, que només nosaltres polititzem l’esport i el recordatori del dominador militar no és política). Potser fins i tot alguns van xiular per la presència d’un personatge, el rei Felip, que ha manifestat de tot la vida ser fervent seguidor del Real Madrid (tant neutral com diu ser). Alhora, és de justícia reconèixer que no tothom xiulava.

Davant d’això els corifeus de la unitat d’Espanya han sortit en tromba fent-se els ofesos. Els mateixos personatges que bramaven quan vàrem fer la via catalana o la be baixa, amb participació pacífica i festiva de milions de persones. Els mateixos subjectes que bramulaven quan el Parlament de Catalunya feia una declaració de sobirania. Els mateixos individus que bordaven contra el jutge Vidal i el van fer expulsar de la carrera judicial per escriure un text sense cap força legal, sinó merament acadèmica. Els mateixos possessos que van grunyir fins a l’extenuació per tal que el president Mas fos processat penalment quan vàrem celebrar el 9-N, una manifestació pública de voluntat del poble de Catalunya, caracteritzada en tot moment per la participació democràtica, pacífica i plural de milions de persones.

A qui volen enganyar? Vivim altre cop una lliçó ben apresa en la que l’Estat espanyol pretén espantar-nos i així fer passar una manifestació popular gairebé com si d’un acte de terrorisme es tractés.

És en aquest context que prenen sentit les paraules del senyor Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés espanyol, que ha tractat els presents al camp del Barça el passat dissabte com d’energúmens i malalts. És l’enfrontament el que busquen, és violentar la nostra lluita el que els interessa. Preferirien que a Catalunya hi hagués una ETA, això és el que desitgen i això és el que mai els donarem. No ho dubteu, aquesta és la seva intenció.