Enganxats a la teràpia

Viu la vida, deixa fluir, aprofita el moment. No facis cas del que et diguin els altres. En la cerca de la felicitat absoluta, hi ha tota una generació que teníem els prestatges plens de tasses que ens recordaven que érem els millors, de pòsters que ens deien que tot aniria bé. Som els del calendari de Mr. Wonderful. Els del sobret de sucre del cafè. I malgrat tot, els que encara diferenciem el que el màrqueting ens pinta de color pastel per tirar endavant una vida que no té res d’ensucrada. A qui recórrer als pares per demanar ajuda no ens fa recança. I a qui explicar-li les misèries als amics ens reconforta. Parlar i escoltar. Allò tan fàcil i complicat al mateix temps. Allò que la nota de veu de WhatsApp i la fixació amb la pantalla del mòbil han escombrat.

Ara, les frases motivacionals ja no motiven. Mentre els pares busquen llibres d’autoajuda, els fills es perden a les xarxes socials. Els consells els troben a TikTok. Els referents, a Instagram. I a tot arreu les frustracions. Per no poder ser com els altres, per no viure en una pel·lícula de Disney, per no ser prima o musculat com els influencers carregats de filtres i sobrats de cara dura. En definitiva, per voler ser com tots. Una còpia. Amb l’autoestima pendent del like, les noves generacions busquen el reconeixement i l’aprovació fora de casa. Faltats de personalitat, tots es vesteixen i es pentinen igual. El top cropped i els tatoos. Ara, el ser diferent ja no és guai. Ara, si no estàs a la moda, ets el rar.

Va ser la pandèmia. Ens va tocar fort. Els problemes de salut mental es van multiplicar. No vam ser capaços de gestionar allò que mai havíem viscut. Sense manual d’instruccions ni estar entrenats ens vam limitar a sobreviure. Ens vam connectar amb els altres per sortir-ne més desconnectats que abans. I amb joves que encara ara no s’han situat. Però pot ser que la Covid només ens posés a prova. Que ens fes explorar els propis límits i que ens alertés que no anem bé. L’ús i abús de la tecnologia, joves obsessionats amb la pantalla. Problemes d’alimentació. De socialització i de conducta. Quadres de depressió i ansietat en persones que no haurien de patir de res, que ho tenen tot i massa. En edats que no toca. Cada cop hi ha més adolescents enganxats a la teràpia.

La meitat dels joves d’entre 20 i 30 anys van al psicòleg. A diferència de nosaltres, ara dir que hi vas ja no és cap tabú. Sovint sents frases com “la psicòloga em diu” o “la terapeuta m’aconsella”. Usuaris freqüents i de llarga durada. Amb problemes més i menys greus. Alguns, fets pols perquè els ha deixat la parella, altres emprenyats amb el món, que se senten incompresos i allunyats d’una realitat que no se senten seva. La consulta del psicòleg s’ha convertit perillosament en la zona de confort de molts. I la veu interior l’han deixat en mans dels terapeutes. Pensar, escoltar-se i reflexionar ja no és comú en un jovent desmotivat que es busca i no es troba. Que ben just sap separar el que li diu el psicòleg del pensament propi. Sigues tu mateix i potser no sempre facis cas del que et diguin els altres.