El president Pere Aragonès ha començat l’any esmolant l’eina de la negociació, tot exigint una reunió de la taula amb l’Estat "en les pròximes setmanes" i avisant que caldrà tenir a punt estratègies alternatives si no s’avança cap a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. És un senyal que indica que l’any que comença no serà un període de fer la viu-viu fins al proper cicle electoral.

Fins ara, Pedro Sánchez ha tret el papus d’un eventual govern de la ultradreta cada cop que ha necessitat suport a les seves iniciatives parlamentàries. Se n’ha sortit i, gràcies a aquest papus, ha pagat preus irrisoris per aconseguir els vots necessaris. Tanmateix, aquesta estratègia es mostrarà esgotada en 2022, perquè sense concrecions efectives cada cop serà més difícil aprovar res al Congrés. 

Per això des de la sala de màquines del govern PSOE-Podem comencen a moure fitxa per intentar mantenir amb vida el papus i intentar continuar traient-ne profit. No és casual que un dels portaveus del govern de l’Estat, el diari El País, hagi publicat aquest cap de setmana una enquesta que alerta d’una majoria de govern entre PP i Vox. 

Esquerra, però, veurà cada cop més difícil vendre a Catalunya la seva aposta pel diàleg i la negociació sense resultats efectius i palpables enguany. Per això Aragonès pressiona per reunir la taula com a tard al febrer i avisa que no podrà ser una altra trobada protocol·lària, sinó que haurà de produir acords reals, concrets i amb calendari.

El compromís dels socis de Govern era de dos anys de marge per veure els resultats de l’aposta d’Esquerra i, malgrat no haver explicitat cap alternativa, seran els primers a treure pit si el PSOE i Podem la fan fracassar. La dreta espanyola ja sap que pot governar sense catalans ni bascos, però per al PSOE i Podem aquests són imprescindibles per mantenir-se en el poder. 

En paral·lel, el Govern ha de començar a executar el pressupost aprovat, el més expansiu de les darreres dècades, i ha de fer-ho al marge de les disputes partidistes per l'hegemonia dins del moviment independentista. El país necessita recuperar la musculatura social i econòmica perduda amb la crisi i la pandèmia si vol encarar amb garanties un nou embat per l’autodeterminació. 

Des d’Europa arribaran també enguany empentes importants per al moviment independentista, que serviran per recuperar autoestima però seran absolutament ignorades per l’Estat, que ostenta el trist rècord de ser el més incomplidor de la Unió. No es pot esperar cap canvi o solució que vingui d’Europa, però la confirmació dels abusos repressius de l’Estat pot servir per revifar l’independentisme de cara a les convocatòries electorals de 2023, on caldrà reafirmar la majoria social en favor de la República Catalana.