Que la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel·les va ser un èxit ens ho demostren les reaccions histèriques des de l'altra banda. N'hi ha hagut tantes, de reaccions histèriques, que necessitaríem tot aquest diari per explicar-les. Des de Rajoy al líder de la seva marca blanca, Albert Rivera. Des del vicepresident popular al parlament europeu Esteban González Pons fins a Miquel Iceta. Des de periodistes de la caverna com Luís Herrero fins a personatges inclassificables com Garcia Albiol.

Però permetin-me que posi l'accent només en un d'aquests estirabots. En la de l'home que se'ns va vendre que encarnava l'aposta novedosa pel diàleg del govern espanyol envers les institucions catalanes. De l'home que aquesta setmana s'ha mostrat tan nerviós, tant a la defensiva i de tant mal humor com només es mostren aquells que saben que estan perdent la partida.

Ho han endevinat. M'estic referint al delegat espanyol a Catalunya, Enric Millo. Després d'amenaçar d'una manera gens dissimulada el govern i el parlament catalans. Després d'intentar ridiculitzar amb la demagògia més barata una conferència que ha provocat urticàries diverses en les seves files. Després de vincular de manera maldestra el procés català amb la violència...

Després de tot això, Millo encara va tenir els nassos de relacionar la desgraciada mort d'una nena a Blanes diumenge passat amb la conferència dels tres membres del govern a Brussel·les. Es pot ser més miserable, Millo? Es pot tenir més poc respecte envers els pares que acaben de perdre la seva filla? Aquesta és la versió 2.0 de "com destrossar la sanitat catalana", seguint les passes d'altres membres del seu partit?

Les perles que ha deixat anar Millo aquesta setmana no acaben aquí, però. El que passa és que la referència a la desgraciada mort de la nena, per mesquina, ha tapat la resta. Deixin-me, però, que en recuperi una. Abans d'ahir, davant de les preguntes de Mònica Terribas al Matí de Catalunya Ràdio, el delegat del govern espanyol va afirmar que "els referèndums consoliden i accentuen els conflictes". Curiosa manera, la del delegat, d'entendre la democràcia. Les urnes no uneixen, sinó que separen.

De la mateixa manera que l'aigua provoca set i el menjar fa venir gana. De la mateixa manera que fumar és bo per als pulmons, les begudes alcohòliques són el millor remei per al mal de fetge i les pastilles per a dormir són ideals per a mantenir-se despert.

Tan despert com Millo aquesta setmana, quan ens ha mostrat el seu veritable rostre. L'home del diàleg. L'home de la pastanaga i el bastó, sobretot el bastó. L'home que té la derrota marcada a la seva cara. Per manca d'arguments, per manca de propostes que il·lusionin, per manca de dignitat.