Hi ha coses que són de tots i no haurien de ser de ningú. Constitueixen un conjunt de recursos que haurien de ser gestionats de forma col·lectiva per a protegir-los activament i garantir-ne el futur. Són “imprescindibles” que heretem o creem junts i que hauríem de deixar com un llegat, intactes, a les generacions que ens succeiran. Per tant són coses que no haurien d’estar sotmeses a degradació ni emprades com a negoci. Són els procomuns, els commons en anglès.

Privatització dels bens comuns. Contràriament, el capitalisme no té cap respecte pels bens comuns i els utilitza en benefici propi i en perjudici no tan sols del futur sinó també del present: privatització de l’aire, de l’aigua, dels aliments, dels oceans, de la biodiversitat, de l’educació, de la salut, de l’energia. Tot plegat en perjudici del clima, de la igualtat d’oportunitats, dels drets fonamentals, de les necessitats irrenunciables, de l’educació, de la salut, del saber, procomuns irrenunciables. Observem l’aire. Poder respirar és imprescindible si no volem morir. Tant és així que ho fem de manera automàtica, sense pensar-hi. L’aire per tant, hauria de ser net, no contaminat, energia pura pels éssers vius. El mal dit desenvolupament ho fa impossible, el deteriora.

Privatitzar l’aire. S’està privatitzant l’aire en benefici de particulars i en detriment de l’interès general? Doncs, sí. Quan els avions, els vaixells, els cotxes, la producció en general, empren l’atmosfera per abocar-hi els residus, estan malmetent la qualitat de l’aire en benefici propi. Se’n desprenen dues resultants: mentre l’aire cada dia és de pitjor qualitat, els comptes corrents dels que el malmeten no paren de registrar ingressos. Però de qui és l’aire? Del primer que passa i l’utilitza en benefici propi, o és un bé comú de tota la humanitat que s’ha de preservar si volem sobreviure amb dignitat? I si és de tots, per què se’n poden apropiar corporacions transnacionals, capitalistes sense escrúpols?

Privatitzar la salut. La salut, hi estarem d’acord, és un dret inalienable, un bé comú de tots els humans sense excepció. Quan l’aire empitjora ho fa també la salut, la particular i la pública. Respirar aires contaminats causa primer problemes, desprès malalties, al final deteriora la qualitat de vida i fins i tot provoca la mort. Per què es pot fer impunement? Els hospitals en els períodes d’alta contaminació estan plens de persones amb problemes respiratoris. Després la malaltia perdura. Entre tots hem de pagar amb diners i salut els negocis d’uns quants que actuen en connivència –o coincidència d’interessos- amb els governs. Les administracions del nord –el sud fa temps que es moren per manca d’atenció- fins ara lamentaven l’augment dels costos sanitaris sense fer res. Ara retallen el dret a la salut. No actuen en canvi, per evitar les causes reals que la deterioren i originen les despeses.

Els fàrmacs. Els fàrmacs també són un be comú. Els principis actius que els componen estan a la natura i són patrimoni de la humanitat. En canvi les farmacèutiques, les transnacionals propietat dels mercats, de l’oligarquia,  se n’apropien i transformen un dret en un negoci. Si la farmacologia és necessària per la vida, un dret inalienable, per què es tolera com a negoci? Si pagues, vius i si no... Per què es retallen els drets de les persones en lloc de retallar els beneficis de qui s’apropia de bens comuns presents a la natura, al planeta?

Ens volen vius o morts? Fa poc Christine Lagarde, directora gerent del FMI, es pronunciava a favor de treballar més anys i cobrar menys de pensió. Es a dir fer-nos productors –esclaus- durant més de temps. Ara volen que els pensionistes paguin part –fins a un 10%- de la medicació. Pensionistes de 600 euros hauran de pagar per un dret, mentre les farmacèutiques continuen amb el seu negoci legal però il·legítim.
S’està posant la gent al disparador: compro menjar o compro medecines? És un atemptat contra el dret a la vida. No sé si s’està cometent un crim contra la humanitat. Si sé que els poders públics ja no actuen en benefici de tots. Premeditadament?