"No hi ha un acte més creatiu que crear una nova nació". Són paraules de l'actor Sean Connery, escrites en un article sobre el referèndum escocès publicat el 4 de març de 2014. I així també ho confirmava el periodista italià Graziano Graziani en la visita que va fer a Barcelona per presentar l'Atles de micronacions: "No hi ha res més creatiu que escriure –i imaginar– una Constitució", mentre afegeix que la redacció d'aquesta Constitució és "un gran acte poètic, perquè imagina un ordre social que no existeix".
 
Els dos parlen de la creativitat que necessita un nou país, amb tot per fer, amb la il·lusió de fer-ho bé, poderós en les aspiracions col·lectives i respectuós amb les conquestes individuals. Un país sense la contaminació d'una força secular, sense haver de passar comptes, entenent que l'únic límit possible –i infranquejable– és el de la convivència. Potser és per això que el sobiranisme –ciutadans anònims, líders sindicals, càrrecs electes, presos polítics, exiliats i pròfugs inclosos– ha d'anar amb el cap ben alt.
 
Perquè crear sempre ha estat molt millor que destruir, per molt que el centralisme exacerbat s'entesti a ser una producció en cadena de vergonyoses fake news; per molt que el poder judicial hagi enfollit i hagi convertit la instrucció en una cacera contra qui gosi desafiar velles estructures corcades; per molt que hi hagi senadores que siguin obligades a acatar la Constitució en castellà, com si fóssim en un règim que menysprea sistemàticament la pluralitat i la riquesa que aquesta sempre genera.
 
Tot plegat es resumeix en saber a quin cantó pertanys: al de la creativitat o al de la castració. Perquè, entre posar llaços grocs i arrencar-los, entre "eixamplar la base" o practicar la "neteja", entre expressar-se lliurement o practicar la censura, entre tallar carreteres i tallar aspiracions, entre lluitar per una idea i perseguir qui gosa tenir idees, entre el progrés i l'immobilisme, entre els plurilingües i els multirepressius, entre proposar coses o anar a la contra, entre tot això, no pot haver-hi cap dubte.
 
Ho deia Connery i ho confirmava Graziani, com a prova de la saviesa que hi ha en les il·lusions: res és més creatiu que fer un nou país. I res no ho pot aturar si es fa des de la convicció de proposar, d'escoltar i d'avançar sempre en positiu.