Aquest dimarts, el Govern aprovarà els pressupostos de la Generalitat. Des de la majoria sobiranista al Parlament s'expressa la confiança en el suport que hi acabarà donant la CUP, tot i que això encara resta com a principal incògnita sobre la sort dels comptes públics. Això malgrat els intensos contactes entre el conseller d'Economia, Jaume Giró i la formació cupaire. 

ERC feia una crida aquest mateix dilluns als anticapitalistes perquè "no deixin passar l'oportunitat" que representen els números que ha elaborat l'executiu de Pere Aragonès. Pels republicans, el suport de la CUP seria l'opció més coherent. També Junts manifestava aquest dilluns la necessitat que els comptes expressin "la majoria del 52%", és a dir, el bloc sobiranista que governa a Catalunya, subratllant el caràcter expansiu del projecte elaborat pel Govern.

Certament, es poden qualificar els pressupostos de keynesians, malgrat les limitacions de les finances de la Generalitat: tres de cada quatre euros estaran destinats a polítiques socials, el capítol de cultura, a falta de saber-ne les xifres exactes, s'incrementarà sensiblement respecte de l'1% dels comptes del 2020 (tot i que quedaran encara lluny del 2% considerat objectiu desitjable pel sector), s'inclourà la gratuïtat de la P2 pels infants d'escoles bressol de titularitat pública i es preveuran 750 milions per a habitatge. No són uns pressupostos restrictius. 

Per la CUP, la decisió és definitòria. Els pressupostos catalans són números, però són molt més que això. Indiquen les prioritats polítiques del Govern. Aprovar els comptes amb algú que no sigui la CUP posaria en entredit la majoria del 52% en la primera votació important de la legislatura. Però si els anticapitalistes ho fan molt difícil, el Govern haurà de buscar altres suports. 

L'esquerra anticapitalista posa a prova el Govern, peró també el seu paper com a partit. Ha de posicionar-se i elegir una via més ideològica, més "pura", més reàcia a col·laborar amb ERC i Junts, o prioritzar implicar-se en la governabilitat amb tot el que això implica. Que vol dir acceptar el marc de la complexitat i mostrar com a triomf el segell més a l'esquerra produït en els comptes catalans. 

Una dada significativa que cal destacar és que, per primera vegada en anys, s'ha normalitzat que el pressupost no vagi acompanyat de cap gran projecte polític. El 2017, tot girava al voltant de l'1-O i de les partides per al referèndum. Ara, les prioritats del dia a dia s'han imposat, també en bona part degut a la pandèmia. Aquest cop, toca parlar dels pressupostos públics sense proclames. Toca fer-ho, a més, quan les posicions més ortodoxes en economia s'han fet a un costat davant la magnitud de la crisi, tant a Europa com als Estats Units. Keynes torna a treure el cap i es pregunta si també pot comptar amb la CUP.