Entre tots han matat el tramvia

20 de març de 2018
Ada Colau –si divendres no hi ha un gir inesperat dels esdeveniments- sumarà una nova derrota política amb el "no" del ple de Barcelona al tramvia per la Diagonal. L'alcaldessa havia apostat per la interconnexió com un dels projectes estrelles del mandat i, ni rebaixar-ho a un primer tram entre les Glòries i Verdaguer, sembla que sigui suficient per salvar-lo.

El 2004 Barcelona, com una immensa majoria de ciutats europees, va recuperar el tramvia. Feia 33 anys que havia comès l'error històric de desterrar aquest mitjà de transport dels carrers de la ciutat per afavorir el cotxe privat. Tanmateix, ho va fer amb un pecat original: dues xarxes –al Baix Llobregat i el Besòs- totalment segregades. La interconnexió per la Diagonal era inevitable però una dècada i mitja més tard –amb la fallida consulta impulsada per Jordi Hereu inclosa- s'ha convertit en quasi un impossible.

En els darrers dies dos elements han contribuït –encara més- a posar-ne en qüestió la viabilitat. ERC ha confirmat el "no" al projecte de mínims que li havia presentat Colau amb arguments de caràcter tècnic sobre el model de gestió que, malgrat ser importants, escapen força de la comprensió de la ciutadana. Fins i tot, alguns dirigents metropolitans dels republicans van demanar explicacions a Alfred Bosch en una reunió recent del partit. L'equip de govern de Barcelona en Comú, per la seva banda, encara ho ha embolicat més filtrant una enquesta a diversos mitjans de comunicació... que hores més tard NacióDigital va destapar que havia encarregat i pagat l'empresa Tram –presidida per Felip Puig i que explotarà els tramvies, com a mínim, fins al 2032-.

La proximitat de les municipals del 2019 –que es preveuen molt incertes- vicien un projecte que en qualsevol altra ciutat europea ja faria més d'una dècada que funcionaria amb normalitat. Els seus promotors, si es confirma la derrota al ple de divendres, potser s'hauran de plantejar aparcar-lo durant un temps i intentar treure'l del debat electoralista. Barcelona, ni a mig ni a llarg termini, es pot permetre renunciar a una infraestructura que sembla que entre tots volen tornar a matar.