El xoc del procés semblava que havia d'arribar a mitjans d'agost. Tot apuntava que el 16 d'agost la mesa del Parlament acceptaria a tràmit la llei de del referèndum i Rajoy engegaria la maquinària judicial i política per frenar la consulta vinculant. Finalment, aquell dia no va passar res i l'endemà els terribles atemptats de Barcelona i Cambrils van ajornar durant unes setmanes els plans dels partits i les entitats sobiranistes.

El moment anunciat l'hem viscut, finalment, aquesta setmana arran de les dues sessions maratonianes i esgotadores al Parlament que han servit per tenir aprovades la llei del referèndum i de transitorietat, però també per veure totes les cares de la classe política catalana. Des del filibusterisme de l'oposició fins a l'anunci d'una desinflada i inútil moció de censura. Després han vingut les resolucions del Tribunal Constitucional que ha tombat la llei del referèndum com era d'esperar (i ho farà en els propers dies amb la de transitorietat). Fins aquí, res fora del guió.

El que no ens esperàvem era veure la Guàrdia Civil de nou en acció. La cerca infructuosa de paperetes a la impremta de Constantí durant dos dies continua en marxa i tot fa pensar que no s'aturaran fins a trobar un indici que els porti a una acusació formal com empresa col·laboradora en l'organització de l'1-O. Però el més denunciable, on verdaderament s'ha traspassat un límit, ha estat amb l'operació que s'ha iniciat aquest dissabte a les dues seus del setmanari El Vallenc.

Els escorcolls i els interrogatoris al seu director Francesc Fàbregas per esbrinar si ambdues empreses han fet tràmits per imprimir documents relacionats amb l'1-O, són del tot excessius. Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya fins al Grup de Periodistes Ramon Barnils, la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans digitals i l'Associació de Premsa Comarcal s'ha reclamat "respectar el dret a la privacitat i al secret professional de les redaccions periodístiques". I s'ha denunciat "la irrupció d'un cos militaritzat dins la redacció d'un diari que recorda altres èpoques i règims".

Els fets són una envestida frontal a la llibertat de premsa, que és aquella que tenim els mitjans per publicar informació sense cap mena de censura ni control governamental. Els mecanismes del govern espanyol per acabar amb ella són del tot intolerables. Cal recordar també que ens empara la llibertat d'expressió i que la informació és un dret ciutadà fonamental per a una societat democràtica.

Les pressions que estem rebent (i rebrem a partir d'ara) els mitjans de comunicació són del tot reprovables. Entre les mesures cautelars contra l'1-O que la Fiscalia demana al TSJC està la de requerir a tots els mitjans de Catalunya, escrits i audiovisuals, públics i privats, que retirin qualsevol tipus de publicitat del referèndum. NacióDigital és un dels mitjans que ha decidit publicar la campanya institucional que anima a la participació l'1 d'octubre. Si finalment el TSJC accepta les cautelars, els directors serem interpel·lats i pressionats encara més. 

Però no només nosaltres. També els 700 alcaldes que ja s'han compromès amb el referèndum. Perseguiran als més de trenta mil voluntaris que s'han apuntat al web Referendum.cat? La Fiscalia demana el tancament de la pàgina. Està demostrat que a més mesures desproporcionades, més independentisme al carrer. En les pròximes setmanes veurem com el #prenpartit i #sensepor que han començat a córrer avui per Twitter i davant la seu de El Vallenc dominaran les xarxes i mobilitzaran la gent. La celebració de la Diada d'aquest dilluns serà un bon termòmetre.