Normalitat. Aquest és el mot triat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya per descriure l'activitat econòmica durant el mes d'octubre. Confirma el que ja s'intuïa: el canvi de l'adreça fiscal d'una empresa –per important que sigui– no té cap conseqüència sobre l'economia d'un país si l'activitat productiva i de gestió no es mou de lloc.

Les veus apocalíptiques asseguraven que Catalunya havia perdut "el 30 per cent del seu PIB" amb la suposada marxa "de més de 3.000 empreses". La mateixa estratègia de la por que juga amb les pensions, amb la sortida de la UE o amb el desplegament de l'exèrcit. Una estratègia que –admetem-ho– els ha funcionat a la perfecció.

Tanmateix la veritat acaba surant. Ara sabem que la reforma del reglament del Parlament que "suprimia els drets de les minories" i transformava la cambra catalana en poc menys que el legislatiu de Corea del Nord, era perfectament constitucional. Ningú no s'ha retractat de les seves crítiques ferotges d'aleshores, però.

També sabem ara que els fantasmes de la débâcle econòmica eren almenys una exageració, potser una mentida, ras i curt. “L’economia catalana mostra una musculatura forta per afrontar un final d’any que preveiem que serà bo”, explicaven els autors de l'estudi del Col·legi d'Economistes, que afegien que la caiguda del 4% del turisme a l'octubre (la qual cosa afectà també el comerç) no tindrà una incidència destacada en el global de l'any.

És curiós que l'única afectació concreta sigui el turisme. Les imatges de policies apallissant ancianes a les portes del col·legis i l'empresonament de càrrecs electes són les causes més probables que expliquen la caiguda del 4% de l'activitat turística. Encara trobo que és poc.

Ens hauria de servir de lliçó a tots. A tots, ciutadans i governants. La pot no és mai una bona consellera. No podem guiar les nostres accions per la por. Sobretot perquè tot sovint –com hem tornat a comprovar– les amenaces no són més que això: amenaces. Tinguem-ho present a l'hora de repensar el futur, després del 21D.