Tot i que encara falten uns dies perquè s'acabi l'any, el mes de desembre és sempre un mes que fa olor de fer balanços. Si mirem enrere, el 2014 és i haurà estat un any extraordinari per la història del país. Recordo pràcticament estrenar-lo a la Seu Vella de Lleida amb els actes del Tricentenari. Fou un acte solemne però bonic, d'aquells que recordes haver viscut. Un país que ve de molt lluny i que hi vol anar encara més, que rememora la seva desfeta de 1714, però que ret homenatge als valents defensors de la pàtria. 1714 fou l'any en què els Borbons van esborrar un món i en van imposar un altre. Van imposar el seu: centralisme, repressió i espanyolització. Aquest 2014, 300 anys després, els catalans del segle XXI hem fet als nostres l'homenatge íntim i col·lectiu que mereixien.

I 2014 és també l'any on hem donat la veu al poble. On malgrat un Estat ranci que allà on hi veu paraules hi posa tribunals, els catalans ens hem mantingut ferms en la nostra voluntat d’expressar-nos. Una lliçó de democràcia a la qual el món no ha fet veure que no veia. Ans al contrari, el món n'ha pres nota. No calen estridències. Senzillament el món s'hi ha fixat, ho ha seguit, i n'ha pres nota.

I 2014 hauria de culminar essent l'any de la política en majúscules, de posar el país per davant i el d'entendre que la situació que vivim requereix decisions valentes, extraordinàries i fins i tot creatives. Pels que hi eren, pels que hi som i pels que vindran, estiguem a l'alçada.