Sí, tots som conscients que la cita amb les urnes del 9-N volia d'alguna manera burlar l'esperit de les lleis espanyoles, fent veure que era una mera consulta el que clarament volia tenir sentit plebiscitari. I si se'n volen proves n'hi ha prou amb recordar les paraules de l'Antonio Baños la mateixa nit de la votació, i el fet que, just perquè es va perdre, l'Estat ha posat en marxa la maquinària per castigar la intenció real de la convocatòria.

Empentat per la política i per la llei (entre altres, per la reforma que es va fer l'any passat de la seva pròpia norma regulatòria), el TC ha arribat a un punt de no retorn en donar a la Fiscalia notícia de l'eventual delicte que hagi comès la presidenta del Parlament català. Sense dubte està en les seves prerrogatives, això i molt més, per defensar-se de qui vulgui incomplir les seves resolucions. Però el cas no és, com pretenen alguns polítics de forma inconscient i de vegades malintencionada, un incompliment qualsevol: certament no és exemplar veure parlamentaris catalans dir que faran el referèndum "sí o sí", però els mateixos que van dir que no votaven (PSC, PP i C´S) van emprar el seu torn de paraula a l'hemicicle quan la Presidenta els hi va donar. Perquè no van callar? Perquè no es van absentar des del començament? És que parlar sobre un assumpte és menys greu que donar la paraula? Com tots volien el seu trosset de glòria, ningú va deixar de pujar al faristol... perquè el TC no els hi demana comptes? Sense que cap diputat parlés no hi hauria hagut debat sobre cap referèndum futur.

L'incompliment de la resolució del TC per part de la Presidenta Forcadell és tan greu com el de qualsevol que hagi pres part del debat que ella va autoritzar; més encara, el judici que es fa a la Presidenta concerneix a tot el que va ser present i a tots els representats pels presents, perquè tots d'alguna manera han pres part en la "pantomima" (govern central dixit) de les urnes de cartó. La delirant situació, amb enorme greuge per a la legitimitat del TC, pot acabar amb un processament i inhabilitació de Forcadell, i es pot trobar la norma per fer-ho, però haurà estat una errada descomunal en un tribunal que té una més que considerable (i innegable) dimensió política, perquè es troba en la frontera del Dret i la realitat d'un país. Un país, Espanya, que no ha viscut mai una circumstància d'aquesta naturalesa i que requereix un altre esguard per no fer del remei solució pitjor que l'anomalia.