Sempre m’ha resultat fascinant la figura del copilot de ral·lis. En la disciplina més completa i exigent del món de l’automobilisme, no n’hi ha prou amb la destresa d’un pilot; calen més reflexos, més ulls, més cervells i una veu que, amb la precisió justa, s’anticipi a cada cop de volant i prevegi el següent. És un fet inqüestionable. Sense les anotacions i indicacions d’aquest acompanyant imprescindible, fins i tot el millor pilot de ral·lis se sortiria constantment del traçat. Amb tota probabilitat, abans trobaria una rovellonera enmig del bosc que no pas la línia d’arribada.

Però més enllà de la tasca essencial i reconeguda dels copilots professionals, la presència d’un acompanyant a qualsevol vehicle condiciona absolutament el trajecte. El copilot pot fer que un desplaçament sigui un camí de roses o un viatge interminable cap a l’infern. I aquí s’imposa una reflexió sobre quina mena de copilot és cadascú. N’hi ha que no baden boca per més quilòmetres que es recorrin, com si la vibració del motor i el lliscar dels paisatges els provoqués una catatonia transitòria. D’altres tot el contrari, fins el punt de semblar que allò que marca el compta-revolucions són les seves paraules per minut.

Hi ha copilots inoperants i absorts amb el mòbil, també els que tenen esperit d’instructor d’autoescola i frenen i acceleren amb pedals invisibles. Copilots per fer baixar del cotxe a la primera cantonada i copilots amb qui es podria fer la volta al món d’una tirada. Alguns es revelen com a magnífics discjòqueis de l’Spotify, mentre n’hi ha que es dediquen a marejar les freqüències de l’FM sense cap criteri establert. Copilots que són filòsofs sobre la marxa, gurus del quilòmetre per hora, renegaires de peatge o adoradors de l’àrea de descans.
 
És possible que el copilot ideal costi de trobar, de la mateixa manera que els conductors perfectes segurament no existeixen. Al capdavall, n’hi ha prou amb algú que miri de reüll amb complicitat, que complementi el pilot. Un company de viatge que comparteixi més el camí que la destinació. I, sobretot, algú que es prengui amb humor les espifiades del GPS a l’hora de marcar les rutes. En la vida real, la dels destins volàtils per definir, el millor copilot potser no és el que ens acompanya amb encert al lloc on anàvem, sinó aquell amb qui no faria cap por perdre’s.