Sí, es busca un Valentí Fuster del tràfic motoritzat i és urgent. M'explico: el doctor Fuster va ser un dels impulsors de les lleis antitabac als Estats Units. No li va ser fàcil imposar l'evidència que calia emprendre mesures impopulars per aconseguir reduir les morts de fumadors actius i passius. En un dinar en petit comitè, ara fa uns cinc anys, ens va explicar que la clau va ser convèncer al president dels Estats Units que els impostos que generava la indústria tabaquera no compensaven l'encariment de la despesa sanitària per culpa del tabaquisme.

Així funciona el capitalisme: l'única raó que entén és la de la butxaca. Els governs van reaccionar amb duresa i ara fumar és més debilitat que plaer. Aquesta campanya tan exitosa en contra del tabac s'haurà de repetir amb l'ús del cotxe. És evident que la contaminació de l'aire a les nostres ciutats ens està matant. Sembla que no passi res. Passa i és gros. Tan gros que no podem deixar-ho en mans dels polítics. Ens cal un Valentí Fuster, algú que ens digui que si no hi posem remei, anem servits, que tant se val si som de dretes o esquerres, que no volem morir asfixiats, i, sobretot, que la broma ens surt caríssima.

Si la qüestió fos realment prioritària, cada cop que l'alcaldessa Colau mirés de fer-hi alguna cosa, no se li llençaria la cavalleria al damunt amb tanta virulència, sinó que es farien propostes alternatives, però igualment dirigides a reduir l'ús del vehicle amb petroli. Perquè d'això es tracta. Peti qui peti. Ara sembla que no puguem suportar la idea de renunciar-hi, però amb unes bones mesures compensatòries (bona xarxa de transport compartit, bons hàbits de mobilitat, bon desplegament de les energies alternatives...) segur que ens hi avesaríem. El cotxe seria debilitat i no plaer. Faríem fàstics a les carreres de Montmeló (vés ara per què ens ha d'agafar aquesta fal·lera mediàtica per un esport tan contaminant), ens mofaríem dels anuncis de cotxes flamants amb tiarres i no donaríem ni un duro per l'últim model de 4X4 xupa litres.

Cal fer números? Doncs ja estan fets. La gasolina és ruïnosa i no té cap futur. Els fabricants reclamen plans per activar el sector automobilístic: hi ha llocs de treball en joc i, és clar, els qui han de guanyar eleccions entren en pànic. Però un dia, repassarem els plans renove del passat i en farem escarafalls. Ens adonarem que el que calia renovar no eren els cotxes sinó els nostres cervells, si és que no se'ns han asfixiat abans.