Tot això de la infanta imputada és per amor. Amor cortès, com el de l'època de trobadors, aquest que ha estudiat l'editor Jaume Vallcorba, i que descriu en el seu llibre De la primavera al Paraíso. Un brillant assaig que ens fa anar des d'Occitània a Sicília, i fins a la Divina Comèdia de Dante on la sublimació de la dona estimada agafa connotacions celestials. És per amor que la infanta Cristina viu més a prop de l'infern, que del paradís. És en un estat d'emergència. Com Catalunya vaja, el president Mas ho reconeix i apel·la a ampliar la base política del seu Govern.

En canvi, davant la seva d'emergència a la infanta no li ha calgut cridar a ningú. Encara que sembli una paradoxa el fiscal anticorrupció ha anunciat recurs per evitar que passi pel tràngol que la portarà a declarar davant el jutge Castro el dia de la Mare de Déu de Montserrat. La Moreneta li farà dir la veritat, com en l'infantil i pudent joc de paraules. I inspirada potser acabarà dient com la ministra Mato que no en sabia res del que feia el seu marit l'Iñaki Urdangarín, que amb el seu soci Diego Torres, acumula imputacions per una cascada de delictes: malversació, frau, falsedat, prevaricació, tràfic d'influències, blanqueig de diner, delicte fiscal.

Potser no sabrà res dels correus que en el soci, que no simpatitzant, Torres han estat la benzina d'aquesta imputació. Perquè ara sí, i fa un any no? Doncs perquè Torres, que també té la seva dona imputada, vol que tothom sigui igual davant la justícia. Per amor.
El jutge Castro justifica en la seva acta la seva decisió, dient que ara sí que hi ha un seguit d'indicis que mereixen la imputació, que fan necessari aclariments davant la toga.
De fet entre les estranyeses del jutge fins i tot hi ha els dubtes sobre si el Rei no hauria d'estar al cas dels bunyols del gendre, tenint en compte que des de la Casa Reial ja se li va fer notar que es deixés estar dels negocis de Nóos, que utilitzava la imatge de sa filla.
Perquè vivim els temps que vivim on ja no ens estranya res, i cada dia n'hi ha una de nova, i ja no ens sorprenem de res, en això del descrèdit de les institucions de poder, i de l'exemplaritat pública.

El declivi de la corona accelerat pels errors continuats del propi monarca, caçant elefants a Botswana, amb amors amb una senyora que assegura que fa de lobista per l'Estat espanyol, amb una herència de Joan de Borbó de 2,2 milions d'euros en tres comptes a Suïssa, deu necessitar d'alguna cosa més que del fiscal anticorrupció pel salvar-los la cara. Un polític imputat, pel que anem veient, no deixa l'escó, però sí que s'aparta de les responsabilitats que tingui. I una infanta què fa? S'aparta de la línia successòria? I el Rei compareix davant del Congrés dels Diputats? S'explica? Com es regenera? Com dóna sentit a la institució que paguem entre tots? Perquè s'han de tancar quiròfans, i farcir escoles, i s'han de mantenir els cérvols de La Zarzuela? Per amor?