Molt cansat i ensopit amb el fet que en aquest país encara s’ha de demanar perdó per ser de dretes i que tot és bo quan es diu que és progressista, com si fos un mot màgic. I què vol dir ser progressista? M’ho va preguntar fa més de 20 anys en Carles Ruiz, professor d’Ètica a la facultat de comunicació Blanquerna, en el seminari de primer curs. Jo era el típic estudiant espaviladet i fatxenda i vaig respondre amb tòpics i clixés. Ell em va fer pensar en què deia i en les meves contradiccions i en els de la paraula progressista. Raquel Sánchez, ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana deia aquest dimarts en una entrevista amb un diari de Barcelona que “Limitar el preu dels lloguers sí que és progressista”. L’exalcaldessa de Gavà tot i admetre que la política d'habitatge és la gran “assignatura pendent” del govern espanyol, deixa anar la paraula sagrada i a partir d’aquí tot fa baixada. Flors i violes durant l’entrevista i els preus dels lloguers continuen sent prohibitius. També a Barcelona, vuit anys després d’haver fet fora la màfia i tal, dos mandats de V de Vivienda. Es veu que no es pot, però sí que mola tallar els carrers el cap de setmana per recuperar la vida i demés.
 
El pla anunciat diumenge pel president Pedro Sánchez per mobilitzar fins a 50.000 habitatges de la Sareb a "lloguer assequible" s'ha anat fent petitet. Aquest dimarts, al Consell de Ministres, ha estat la mateixa vicepresidenta primera, Nadia Calviño, que ha matisat els números. Ja ho deia Mecano, “el matiz viene después”. Dels 21.000 habitatges que es destinaran a les comunitats autònomes i ajuntaments, només 9.000 estan a punt per destinar-se de manera immediata al lloguer social. Vaja. Les altres 12.000 necessiten diferents obres de rehabilitació. Diuen, diuen que en un període entre sis i 12 mesos perquè aquest altre paquet d'habitatges reuneixi les condicions d'habitabilitat. La comunitat amb més borsa d'habitatges de la Sareb és la valenciana, amb 4.950, seguida de Catalunya (4.539) i Castella i Lleó (2.288). Madrid no apareix fins a la desena posició, amb prou feines 455. Les xifres i les realitats sempre treuen efecte als anuncis preelectorals, vull dir a les polítiques d’Estat pensades per al conjunt dels ciutadans.
 
Però el govern Sánchez-Díaz és realment genial venent i creant titulars i necessitats. Cracs del màrqueting, disciplina que després critiquen, i asseguren que és la dreta mediàtica que és una màquina de propaganda. Inventar-se un impost a les grans fortunes, que no és més que un impost al patrimoni amb un nom més progre i transformador és una genialitat, maligna, però genialitat. No sé si és propaganda de la caverna conservadora, de la famosa Brunete, però llegeixo al diari Segre que la demarcació de Lleida compta amb 1.716 habitatges, dels quals 286 són a la capital. Segons sembla, part d’aquests 1.716 pisos compten en les xifres que ha anunciat el president Sánchez, però els professionals immobiliaris qualifiquen de “cortina de fum” aquesta promesa. Ah, i arribem al sintagma nominal que més m’interessa. Hi ha qui parla de La cortina de fum com la bona pel·lícula de Barry Levinson que du aquest nom (Wag the dog, 1997) i que magistralment interpreten Robert de Niro i Dustin Hoffman. Però és que sempre cal anar a la font, que és la novel·la d'American Hero, de Larry Beinhart, que va ser escrita poc després de la Guerra del Golf i que ens explica com el cinisme pot solucionar qualsevol problema polític. I aquí estem, plens de fum. A poc més d’un mes de les eleccions municipals, i autonòmiques a quasi tot l’Estat, amb grans promeses. Tot tapant la mala gestió en altres àmbits, sobretot econòmics, o la gestió de la importantíssima llei del sí és sí, que és una de les fites dels drets civils a Espanya i que quasi marxa per l’aigüera, pel cofoisme i la superioritat moral de gairebé tots.

[noticiadiari]2/255401[/noticiadiari]
 
Els 50.000 pisos són una cortina de fum. Una altra més. Que justament apareix quan es presenta una nova llei d’habitatge, intervencionista i que no sembla que vingui amb massa alegria de ningú que no hi posi un biaix ideològic i no pas pragmàtic o de coneixement del sector. Però vaja. Regula, que alguna cosa queda. També hi ha fum a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. Per exemple, amb la gestió de l’aigua. Tanta propaganda amb la municipalització, que preguntin pel servei a Sant Quirze del Vallès o pel preu a Terrassa. Més enllà de les plantes d’aigua regenerada no s’ha pogut fer res més? La consellera i l’ACA estan d’acord? La culpa ara serà d’un camp de golf? De debò? Sort que a Catalunya tenim la companyia de gestió d’aigua amb la millor tecnologia i capacitat d’innovació. I ara la reclamen i li tiren catifa vermella quan sovint li donen l’esquena. Ai el fum. No és recordar-se de Santa Bàrbara quan trona justament, però sí tenir molta barra. Fins ara, hem estat ennuegats en fum, com els seguidors del Barça, que ara resulta que el club està en mans de Goldman Sachs i tenim la reputació per terra per culpa de Santiago Bernabéu. Vaja. És que el fum ja comença a deixar-hi veure, i només hi queda poca cosa, molt poca cosa.