Com que demà és el dia de la sacrosanta constitució espanyola es deu poder dir: és un fòssil. I a més a més, ho sap tothom. Per començar, perquè l'article 57, per posar un exemple, deixa dit, i ja és prou gros, que la successió de la Corona -i per tant el Cap d'Estat- serà preferentment un mascle que no una femella: "Seguirà l’ordre regular de primogenitura i representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l’home a la dona, i en el mateix sexe, la persona major a la menor”, vaja com a Mònaco. Visca la igualtat de gènere.

També és en la Constitució on queda dit que és indissoluble la unitat d'Espanya (art.2), que les forces armades tenen la missió de garantir-ne la unitat (art.8) o impossibilita de facto la federació entre CCAA amb l'art 145 per evitar una hipotètica construcció institucional dels Països Catalans.

Però no és un fòssil només per això. Ho és perquè no s'hi regula l'accés a les noves tecnologies ni l'ús d'internet, ni les unions de fet entre parelles homosexuals o heterosexuals i on encara consta en l'article 30 el servei militar obligatori, anul.lat per reial decret pel president Aznar.

I al final la Constitució hauria de ser la garantia de drets de tots els ciutadans i a vegades sembla més una limitació d'aquests drets: l'article 47 atorga a tots els espanyols el dret a habitatge però el que avui és un problema social, però no constitucional, són els desnonaments. I vetllava per la sobirania política i fiscal fins que -un 23 d'agost de 2011 PSOE i PP i la UPN- van reformar l'article 135 per donar prioritat al pagament del deute per davant altres partides, per "recomanacions" europees. Al final resulta que això de la sobirania només no es pot tocar en determinats casos i depenent de qui ho demana.

Mentrestant, en vigílies de cantar-ne les excel·lències un any més, arriben cants de sirena d'una operació de cosmètica política batejada com a "diàleg" que augura acords de fum sense ni tocar una sola coma rellevant de la carta magna.

El que sembla assegurat és que en un termini breu de temps la Constitució dels espanyols serà canviada en profunditat. L'aparició d'un nou subjecte polític, l'Estat de Catalunya o República catalana, comportarà necessàriament una revisió en profunditat del seu text constitucional. Caldrà regular en alguns articles les noves relacions - i prioritàries, esclar- amb els altes Estats amb qui compartirà la península ibèrica. El que sembla segur és que la constitució de la nova República Catalana probablement establirà en algun capítol la relació preferencial amb l'estat espanyol. Segur per moltes raons de caràcter econòmic o d'infraestructures, encara més per regular de la millor manera possible la relació amb els territoris amb el que compartim de llengua i cultura que, de moment, sembla que seguiran sota jurisdicció espanyola.

O sigui que brindis amunt!! Perquè no hi ha mal que per bé no vingui i quan Catalunya exerceixi el dret universal a l'autodeterminació i esdevingui una república democràtica i independent, Espanya haurà de pactar com els països moderns i democràtics -deixant de banda el pes de l'herència franquista i això de treure els tancs al carrer, que fa molt lleig i molt antic- i reformar-se de dalt a baix. I si volen seguir sent Reino doncs endavant, que facin més entenedor l'article 57 per aclarir que les nenes també poden ser reines i per molts anys de bon veïnatge.