Feia unes poques hores que el president del Parlament, Roger Torrent, havia anunciat l'inici d'una tercera ronda de contactes per desbloquejar la investidura després de gairebé cinc mesos de govern intervingut i dues candidatures fallides. Sobre la taula, Jordi Turull, l'exconseller i home fort del PDECat que va passar 32 dies a la presó per desplegar el full de ruta independentista. Faltaven alguns serrells –no havia transcendit encara com es garantiria l'aritmètica parlamentària per fer efectiva la investidura-, però les negociacions estaven abocades a acomplir la dita: a la tercera, la vençuda.
I llavors, altre cop, el Suprem. El mateix tribunal que ja va condicionar la tria de la mesa del Parlament i que va provocar la renúncia de diputats interfereix ara en el tercer intent d’elegir president de la Generalitat i constituir un govern que permeti aixecar el 155. Tant és així que ha previst per aquest divendres una vista per processar Turull -en llibertat sota fiança des del 4 de desembre passat- i revisar les mesures cautelars que pesen sobre ell i la resta de diputats investigats. I és que la Llei d'Enjudiciament Criminal, en la qual es preveu recolzar Llarena, només permet suspendre preventivament els processats per rebel·lió que estiguin en presó preventiva. Algunes veus apunten, fins i tot, que el jutge podria forçar la interpretació i incloure els processats pels quals s'hagi dictat presó sota fiança.
La intenció del Suprem d'inhabilitar la cúpula independentista havia estat anunciada mesos enrere pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, unes declaracions que no van fer més que estendre les ombres que el procés català ha fet emergir sobre la separació de poders. Però la decisió recent de l'alt tribunal de declarar complexa la causa per rebel·lió i allargar la instrucció havia refredat aquesta possibilitat, almenys de forma imminent. Sigui com sigui, la coincidència temporal -i forçosa- de la decisió del jutge amb la candidatura de Turull fa difícil passar per alt la intencionalitat del jutge.
En resposta al nou embat judicial, el president del Parlament ha anunciat -després d'una ronda de contactes telefòniques- un ple d'investidura exprés abans que l'alt tribunal deliberi si torna a enviar Turull a la presó. Una decisió amb conseqüències a hores d'ara imprevisibles -tant per l'aritmètica parlamentària, que fa imprescindible el "sí" de la CUP, com per les properes decisions judicials- però que, sens dubte, posa de manifest la determinació del sobiranisme a no condicionar l'elecció del president a la benedicció del Suprem.
I és que ja fa temps que l'Estat ha demostrat no tenir reserva a emprar el seu poder per alterar la majoria independentista emanada del 21-D. I és justament la impotència de no haver pogut aniquilar políticament l'independentisme el que avui pren forma d'insòlites decisions judicials, que no tenen cap pudor a trepitjar el dret legítim a fer política.