Darrerament, estem vivint un moviment d'involució per la via dels fets pel que fa a determinades llibertats individuals i col·lectives i molt especialment al dret de les persones a poder crear centres docents i de dotar-los d'un caràcter de projecte educatiu propi, així com la capacitat dels pares d'escollir pels seus fills centres docents diferents dels creats pels poders públics, segons estableix la Constitució, la Llei Orgànica 8/1985 reguladora del Dret a l'Educació (LODE), la Llei Orgànica 2/2006 d'Educació (LOE) i la Llei 12/2009 d'Educació (LEC).
Estem atacant per la via de l'asfíxia econòmica un model de convivència basat en els principis de llibertat, tolerància i pluralisme. En resum, el dret el tenim, però han posat totes les traves perquè sigui difícil exercir-lo que, de facto, és una manera subtil de matar-lo.
Mirem les dades dels centres concertats a Catalunya i observem la seva evolució. Actualment, tenim 700 centres educatius concertats que suposen un 30% del total dels existents, bàsicament públics. Si ho comparem amb els que teníem fa uns 10 anys veurem que s'ha reduït 10 punts i ha passat del 40% al 30% i no es pot atribuir a la caiguda de la natalitat, ja que si fos així també hauria caigut el nombre dels centres públics i no ha estat així percentualment. La raó, ben segur, l'hem d'anar a buscar en un altre costat. L'incompliment reiterat dels preceptes constitucionals, de la LODE, de la LOE i de la LEC.
Tenim un problema com a país i no hi ha un debat racional sobre el model educatiu, prima una concepció ideològica prèvia que nega la possibilitat de l'existència de l'escola concertada i privada i la vol relegar a la inanició i l'extinció. Hi ha un pensament uniformitzador que ataca la racionalització de l'oferta de places escolars gratuïtes i l'assignació racional dels recursos públics privant-nos de la igualtat i la llibertat d'elecció de centre. Per alguns, la titularitat pública o privada del centre ha de ser l'eix sobre el qual ha de pivotar el model amb independència dels costos reals i de la qualitat docent. Això explica per què és tan difícil trobar comparatius i indicadors resumits del nostre model dual. La ideologia uniformitzadora i estatalista per sobre de l'equitat i la bona gestió dels recursos públics ens penalitza a tots, amb independència de l'opció per la qual optin les famílies.
En moltes ocasions he escoltat, en privat, dels responsables d'ensenyament, que la situació és injusta, però que no s'atreveixen a corregir-la ja sigui per manca de pressupost i per no generar una guerra amb els ideòlegs del pensament únic. Busqueu en els darrers 30 anys algun informe dels costos d'una plaça pública comparada amb una de concertada i no el trobareu. No ho sabien? Els gestors de més de 100.000 professors d'educació infantil, primària i secundària i del segon pressupost més gran de despesa del país no tenen aquestes dades? Evidentment que sí, però ha format part d'un dels secrets millor guardats de tots els governs.
Quina és la magnitud de la tragèdia? Ve de lluny. La LODE, ja el 1985, reconeix l'escola concertada com un instrument del sistema per oferir un ensenyament gratuït i, per tant, cobrint les seves despeses curriculars per generar l'equilibri pressupostari d'aquestes escoles i preservar la seva viabilitat. Fa uns 28 anys, el novembre del 1995 s'estableix l'estructura de la plantilla que tindria l'escola concertada per cada nivell d'estudis, quants professors s'assignaven i quantes hores lectives haurien d'impartir. A l'ESO s'aplicaria un coeficient per línia i pagarien per classe un percentatge del professorat i jornada i es formalitzaria amb un pagament delegat. Fórmules i ratis que podien tenir molt sentit fa tres dècades, però que no respon a les necessitats actuals.
La Llei Orgànica LOE 2/2006 estableix que en el si de la Conferència Sectorial es constituirà una comissió participada pels representants empresarials i els sindicats del sector per l'estudi de la quantia dels mòduls del concert que valori el cost total de l'ensenyament en condicions de gratuïtat i s'incorpori als pressupostos públics anualment. Fa 17 anys que tenen un mandat i ho han incomplert sistemàticament penalitzant a les escoles concertades.
Darrerament, s'han generat amplis consensos en la comunitat educativa a l’hora de destacar l’infrafinançament del sistema educatiu, especialment als centres concertats. El Servei d’Educació de Catalunya, integrat per centres públics i concertats, presenta dèficits d’inversió pública per garantir plenament el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i considerar que l’existència de costos d’escolarització que han de sufragar les famílies, en part ocasionades per aquest infrafinançament dels centres, és un dels principals factors de segregació escolar existents en el nostre sistema educatiu. Aquest fet, suposa un important factor de desigualtat, tant en l’accés als diferents centres com també en la configuració dels projectes educatius, condicionats, en part, al finançament privat de les famílies.
Finalment, el març del 2019 i amb la voluntat de resoldre un autèntic problema escolar com ho és la segregació d'alumnes s'acorda el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, promogut pel Departament d’Educació i el síndic de greuges i subscrit per la majoria d’ajuntaments de municipis més grans de 10.000 habitants i també de membres de la comunitat educativa. És molt trist que durant els darrers decennis no hi hagués la mateixa preocupació per l'injust model de finançament deficitari, però de la necessitat n'han fet virtut i per resoldre-ho, el síndic de greuges va realitzar el juliol del 2020 el primer estudi rigorós i públic sobre l'estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, amb interessants conclusions que resumeixo:
El principi de gratuïtat de l'ensenyament no es compleix. La despesa real dels centres preveu, comptabilitzant les activitats i els serveis complementaris, inclòs el menjador escolar, prop de 1.867 milions no finançats amb fons públics i atenció amb la diferència, 580 milions d'euros de forat en el sector públic i 1.286 milions d'euros en el sector concertat o traduït a cost per alumne, el sector públic necessita per garantir la gratuïtat 855 euros anuals vers els 3.931 euros per alumne de l'escola concertada (recordem que el pes de les escoles concertades és del 30%).
També destaca que si traguéssim les activitats i els serveis complementaris, la despesa real no finançada amb fons públics per alumne seria de 140 euros anuals en el sector públic vers els 1.640 euros del sector concertat. Enteneu ara perquè van tancant les escoles concertades? Un escàndol discriminatori.
Imagineu-vos que teniu una escola concertada i que els ingressos regulats només cobrissin el 10% del pagament dels reforços escolars obligatoris, els lloguers dels edificis, les amortitzacions i les despeses generals i a sobre, alguns pares, emparant-se amb la gratuïtat de l'ensenyament no volguessin pagar les quotes addicionals que giren els centres concertats per cobrir despeses.
No obstant això, el finançament al sector públic té un caràcter més redistributiu donat que percentualment, tenen més complexitat i disposen de més plantilla per alumne, però el sistema de finançament actual discrimina a les concertades amb més complexitat amb un pagament lineal per tot el sector sense primar aquest sobre esforç d'alguns centres. Per tant, es constata que els costos d'acollida i inserció són totalment insuficients i que el sector públic disposa de molts més mitjans psicopedagògics fora de les hores lectives per facilitar la integració dels nouvinguts. Sumeu-hi a això que la jornada laboral també és diferent en funció de la titularitat de l'escola. A infantil i primària, el volum d'hores lectives a la concertada és de 25 hores enfront de les 23 hores del sector públic. Una altra discriminació inexplicable en aquest cas contra els treballadors i que el síndic aflora amb la proposta d'igualar-les a la baixa. El síndic reconeix que la concertada necessita 1.823 docents més per equiparar-se a la pública.
Aquesta foto és d'on venim, però hi ha un bri d'esperança. El sol fet d'haver demanat aquest estudi ja és un bon senyal que s'ha començat a traduir en una millora del mòdul que es pagarà a la concertada tot i quedar molt lluny del dèficit crònic. També cal dir que en els darrers dos anys s'han corregit els efectes de la segregació escolar i això aportarà un model educatiu amb menys desigualtats. Tenim un país que s'ha fonamentat amb la col·laboració público-privada i no podem perdre-ho. Hem d'apostar decididament i desacomplexadament per potenciar el model educatiu dual amb un control parlamentari permanent, exigint indicadors de costos, qualitat i integració social com ho ha fet el síndic i corregint els dèficits de finançament que amenacen, especialment la viabilitat de les escoles concertades.
La llibertat d'elecció de centre basada en la pluralitat de l'oferta i la justícia social fonamentada en la igualtat són dues cares d'una mateixa moneda alhora indestriables i complementàries que només podran mantenir el necessari equilibri amb voluntat política i un finançament adequat. Continuarà l'escola concertada en perill d'extinció? Esperem que no pel bé de les llibertats fonamentals, el sistema educatiu i la integració social.
Estem atacant per la via de l'asfíxia econòmica un model de convivència basat en els principis de llibertat, tolerància i pluralisme. En resum, el dret el tenim, però han posat totes les traves perquè sigui difícil exercir-lo que, de facto, és una manera subtil de matar-lo.
Mirem les dades dels centres concertats a Catalunya i observem la seva evolució. Actualment, tenim 700 centres educatius concertats que suposen un 30% del total dels existents, bàsicament públics. Si ho comparem amb els que teníem fa uns 10 anys veurem que s'ha reduït 10 punts i ha passat del 40% al 30% i no es pot atribuir a la caiguda de la natalitat, ja que si fos així també hauria caigut el nombre dels centres públics i no ha estat així percentualment. La raó, ben segur, l'hem d'anar a buscar en un altre costat. L'incompliment reiterat dels preceptes constitucionals, de la LODE, de la LOE i de la LEC.
Tenim un problema com a país i no hi ha un debat racional sobre el model educatiu, prima una concepció ideològica prèvia que nega la possibilitat de l'existència de l'escola concertada i privada i la vol relegar a la inanició i l'extinció. Hi ha un pensament uniformitzador que ataca la racionalització de l'oferta de places escolars gratuïtes i l'assignació racional dels recursos públics privant-nos de la igualtat i la llibertat d'elecció de centre. Per alguns, la titularitat pública o privada del centre ha de ser l'eix sobre el qual ha de pivotar el model amb independència dels costos reals i de la qualitat docent. Això explica per què és tan difícil trobar comparatius i indicadors resumits del nostre model dual. La ideologia uniformitzadora i estatalista per sobre de l'equitat i la bona gestió dels recursos públics ens penalitza a tots, amb independència de l'opció per la qual optin les famílies.
En moltes ocasions he escoltat, en privat, dels responsables d'ensenyament, que la situació és injusta, però que no s'atreveixen a corregir-la ja sigui per manca de pressupost i per no generar una guerra amb els ideòlegs del pensament únic. Busqueu en els darrers 30 anys algun informe dels costos d'una plaça pública comparada amb una de concertada i no el trobareu. No ho sabien? Els gestors de més de 100.000 professors d'educació infantil, primària i secundària i del segon pressupost més gran de despesa del país no tenen aquestes dades? Evidentment que sí, però ha format part d'un dels secrets millor guardats de tots els governs.
Quina és la magnitud de la tragèdia? Ve de lluny. La LODE, ja el 1985, reconeix l'escola concertada com un instrument del sistema per oferir un ensenyament gratuït i, per tant, cobrint les seves despeses curriculars per generar l'equilibri pressupostari d'aquestes escoles i preservar la seva viabilitat. Fa uns 28 anys, el novembre del 1995 s'estableix l'estructura de la plantilla que tindria l'escola concertada per cada nivell d'estudis, quants professors s'assignaven i quantes hores lectives haurien d'impartir. A l'ESO s'aplicaria un coeficient per línia i pagarien per classe un percentatge del professorat i jornada i es formalitzaria amb un pagament delegat. Fórmules i ratis que podien tenir molt sentit fa tres dècades, però que no respon a les necessitats actuals.
La Llei Orgànica LOE 2/2006 estableix que en el si de la Conferència Sectorial es constituirà una comissió participada pels representants empresarials i els sindicats del sector per l'estudi de la quantia dels mòduls del concert que valori el cost total de l'ensenyament en condicions de gratuïtat i s'incorpori als pressupostos públics anualment. Fa 17 anys que tenen un mandat i ho han incomplert sistemàticament penalitzant a les escoles concertades.
Darrerament, s'han generat amplis consensos en la comunitat educativa a l’hora de destacar l’infrafinançament del sistema educatiu, especialment als centres concertats. El Servei d’Educació de Catalunya, integrat per centres públics i concertats, presenta dèficits d’inversió pública per garantir plenament el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i considerar que l’existència de costos d’escolarització que han de sufragar les famílies, en part ocasionades per aquest infrafinançament dels centres, és un dels principals factors de segregació escolar existents en el nostre sistema educatiu. Aquest fet, suposa un important factor de desigualtat, tant en l’accés als diferents centres com també en la configuració dels projectes educatius, condicionats, en part, al finançament privat de les famílies.
Finalment, el març del 2019 i amb la voluntat de resoldre un autèntic problema escolar com ho és la segregació d'alumnes s'acorda el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, promogut pel Departament d’Educació i el síndic de greuges i subscrit per la majoria d’ajuntaments de municipis més grans de 10.000 habitants i també de membres de la comunitat educativa. És molt trist que durant els darrers decennis no hi hagués la mateixa preocupació per l'injust model de finançament deficitari, però de la necessitat n'han fet virtut i per resoldre-ho, el síndic de greuges va realitzar el juliol del 2020 el primer estudi rigorós i públic sobre l'estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, amb interessants conclusions que resumeixo:
El principi de gratuïtat de l'ensenyament no es compleix. La despesa real dels centres preveu, comptabilitzant les activitats i els serveis complementaris, inclòs el menjador escolar, prop de 1.867 milions no finançats amb fons públics i atenció amb la diferència, 580 milions d'euros de forat en el sector públic i 1.286 milions d'euros en el sector concertat o traduït a cost per alumne, el sector públic necessita per garantir la gratuïtat 855 euros anuals vers els 3.931 euros per alumne de l'escola concertada (recordem que el pes de les escoles concertades és del 30%).
També destaca que si traguéssim les activitats i els serveis complementaris, la despesa real no finançada amb fons públics per alumne seria de 140 euros anuals en el sector públic vers els 1.640 euros del sector concertat. Enteneu ara perquè van tancant les escoles concertades? Un escàndol discriminatori.
Imagineu-vos que teniu una escola concertada i que els ingressos regulats només cobrissin el 10% del pagament dels reforços escolars obligatoris, els lloguers dels edificis, les amortitzacions i les despeses generals i a sobre, alguns pares, emparant-se amb la gratuïtat de l'ensenyament no volguessin pagar les quotes addicionals que giren els centres concertats per cobrir despeses.
No obstant això, el finançament al sector públic té un caràcter més redistributiu donat que percentualment, tenen més complexitat i disposen de més plantilla per alumne, però el sistema de finançament actual discrimina a les concertades amb més complexitat amb un pagament lineal per tot el sector sense primar aquest sobre esforç d'alguns centres. Per tant, es constata que els costos d'acollida i inserció són totalment insuficients i que el sector públic disposa de molts més mitjans psicopedagògics fora de les hores lectives per facilitar la integració dels nouvinguts. Sumeu-hi a això que la jornada laboral també és diferent en funció de la titularitat de l'escola. A infantil i primària, el volum d'hores lectives a la concertada és de 25 hores enfront de les 23 hores del sector públic. Una altra discriminació inexplicable en aquest cas contra els treballadors i que el síndic aflora amb la proposta d'igualar-les a la baixa. El síndic reconeix que la concertada necessita 1.823 docents més per equiparar-se a la pública.
Aquesta foto és d'on venim, però hi ha un bri d'esperança. El sol fet d'haver demanat aquest estudi ja és un bon senyal que s'ha començat a traduir en una millora del mòdul que es pagarà a la concertada tot i quedar molt lluny del dèficit crònic. També cal dir que en els darrers dos anys s'han corregit els efectes de la segregació escolar i això aportarà un model educatiu amb menys desigualtats. Tenim un país que s'ha fonamentat amb la col·laboració público-privada i no podem perdre-ho. Hem d'apostar decididament i desacomplexadament per potenciar el model educatiu dual amb un control parlamentari permanent, exigint indicadors de costos, qualitat i integració social com ho ha fet el síndic i corregint els dèficits de finançament que amenacen, especialment la viabilitat de les escoles concertades.
La llibertat d'elecció de centre basada en la pluralitat de l'oferta i la justícia social fonamentada en la igualtat són dues cares d'una mateixa moneda alhora indestriables i complementàries que només podran mantenir el necessari equilibri amb voluntat política i un finançament adequat. Continuarà l'escola concertada en perill d'extinció? Esperem que no pel bé de les llibertats fonamentals, el sistema educatiu i la integració social.