Esmorzar fort. Diuen que va bé. I molts nutricionistes apunten que és l'àpat més important del dia. I tant que correm, i d'aquella manera que sortim de casa. Mal esmorzats tantes vegades.

Els esmorzars informatius, que són tot un gènere, donen munició informativa per a unes quantes hores. Volen marcar l'agenda de reaccions, perquè sovint, després dels esmorzars informatius, els periodistes busquem la resposta dels afectats per allò que s'ha pronunciat entre la solemnitat que atorguen cortines i columnes d'hotels. Paraules proclamades entre cares de son, cafès, i croissanets.

Preguntes escrites i dosificades pels moderadors. El president Quim Torra ha esmorzat aquest dijous a Madrid, convidat per l'agència Europa Press, i després de la seva conferència a Prada de Conflent, allà on va parlar de confrontació política, i en portes de la sentència del judici del procés, tot el que pogués dir, ho esperava amb prou interès el Madrid periodístic-polític.

És clar que el president de la Generalitat és prou fidel a les seves paraules, i venia de Brussel·les, on Junts per Catalunya havia fet la prèvia a l'arrencada de curs. Vist que Pedro Sánchez no convoca ni consulta el seu grup parlamentari, els seus diputats no li donaran suport. ERC, que sí que ha passat consultes i té un grup parlamentari amb un nombre de diputats més que rellevant, decisiu per animar a fer Govern als socialistes, i tot i que considerar «nefasta» la proposta del PSOE, no bloquejaran la investidura, i volen evitar unes noves eleccions espanyoles.

Aquest era un dels marcs de l'esmorzar, l'altre és el de la resposta a la sentència. Aquesta que segons expliquen els diferents agents polítics independentistes, es va treballant de manera consensuada. Ja ho veurem, perquè com ja fa temps que passa en la política catalana, el grau de transparència sobre els moviments i línies de futur, és millorable. Vaja, que no se'n diu gran cosa.

Per això de l'esmorzar, tot i que des del primer dia que és al càrrec, Quim Torra, ja va dir que no acceptaria una sentència que no sigui absolutòria, en queda la idea, o el titular, que la sentència serà un punt de partida per culminar la independència.

Democràcia, republicanisme, paraules que anaven sonant entre les parets dels menjadors que ja han sentit el malestar del president Mas, després del cop de porta de Rajoy a la seva proposta de pacte fiscal, o les del president Montilla, sobre la creixent desafecció a Catalunya pels greuges en les inversions en infraestructures i per la manera de fer de l'Estat. Això era l'any 2007, mireu si se n'han fet d'esmorzars, i si n'hi deu haver hagut de reaccions.

Què ha passat, doncs, tots aquests anys per trobar-nos allà on som? Amb l'anterior Govern esqueixat entre presons i exili, i amb l'immobilisme o retrocés en la concepció del model territorial com a pauta, davant de cada demanada, o de l'augment de les demandes.

I els exemples de miopia continuen, ja sigui des d'una Junta andalusa amb la immersió a Catalunya, ja sigui a l'Aragó amb el cas de Bruno Pérez, un director general català, destituït per les seves idees personals, ja sigui amb els premis de carrera que atorga l'Estat, que obliden el català, ai làs!

I totes aquestes decisions i mirades preses després d'esmorzar. Els nutricionistes hauran de passar noves pautes, o s'hauran de canviar els altaveus d'aquests salons solemnials on es pronuncien els discursos que van marcant el tall polític.