Dilluns vinent, cinc de novembre, a primera hora del matí, passaré per l’Espai Mallorca, al carrer del Carme de Barcelona, a recollir uns llibres que hi tinc encarregats. Potser serà el darrer cop que ho pugui fer, perquè aquell mateix vespre, els titulars de l’establiment tiraran les persianes per avall, després de 14 anys continuats d’aparador de la producció cultural balear a la capital catalana. El Gremi d’Editors, que en gestionava la iniciativa, ha pres la decisió després de la manca de suport del Consell de Mallorca, institució que figura que en patrocinava l’Espai, amb el suport del Govern Balear i la Institució de les Lletres Catalanes, desconec en quina proporció. Sigui com sigui, el local propietat de l’ajuntament barceloní ha acollit tot tipus d’iniciatives illenques, expressades a través dels diferents llenguatges de la cultura. L’emplaçament de l’indret és excepcional, a tocar de l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, i a un cop de pedra de les Rambles. Disposa d’un ampli espai destinat a venda de llibres i CD produïts a les illes, botiga de venda de productes balears (vi, formatge, olives, sobrassada, ceràmica, etc), bar-restaurant i una sala multiús per a conferències, presentacions de llibres i teatre de petit format. Com és possible que s’hagi arribat fins aquí, fins al disbarat de tancar-lo, tudant tota la feinassa feta al llarg de tant de temps per tan bons professionals?

La cultura catalana, per desgràcia, continua sent una cultura desestructurada, fins ara incapaç d’articular-se com a mercat cultural comú i compartit, en tots els territoris que la tenen com a pròpia. El desconeixement d’allò que es fa fora de cada territori és gairebé absolut i, amb prou feines, cadascú sap què es produeix dintre els límits de la seva regió. Intentar, del Principat estant, estar al dia de la producció bibliogràfica, discogràfica i artística del País Valencià, les Balears, Catalunya Nord, la Franja, Andorra i l’Alguer, només és possible després d’un viatge a Lurdes, no sempre és segur i s’ha de tenir molta, molta fe en el tema.  També a l’inrevés: des de Palma, València o Perpinyà no hi ha possibilitats de seguir amb naturalitat i normalitat, sense necessitat de proeses, la producció cultural en la llengua que compartim. Som, idò, una cultura molt fragmentada interiorment i amb enormes dificultats de comunicació i fluïdesa interterritorial. En el fons, som una suma de cultures regionals o provincials que, en comptades ocasions, acaben articulant una cultura nacional.

Em consta que hi ha qui fa grans esforços per donar continuïtat immediata a l’Espai Mallorca i planteja fórmules de gestió noves, com ara una cooperativa. Ignoro les possibilitats d’èxit d’aquesta gent esforçada. Però hi ha una cosa certa: no existeix un lloc, un de sol, on els consumidors i usuaris de la cultura catalana puguem acudir per conèixer-ne les novetats del mercat i adquirir-ne el que més ens convingui, amb independència absoluta del lloc d’on procedeixi l’obra o l’autor. Si l’Institut Ramon Llull presenta, fora dels Països Catalans, una imatge unitària de la nostra cultura, arreu del món, sense entrar en distincions regionals, no fóra possible que els que vivim a l’interior d’aquests territoris tinguéssim un punt de referència, un de sol si més no, on saber que allà hi trobarem, de forma actualitzada, el més essencial de la nostra producció cultural? És aquí on, també, l’ajuntament de Barcelona, capital de la llengua i la cultura catalana, podria intervenir-hi. I les Diputacions. I grans ajuntaments. I la Generalitat que n’és. I el Govern Balear. I els Consells: insulars, general, regional. I el Govern d’Andorra. Repartida, la feina va més bé. La cultura s’ho mereix. La nostra, ho necessita. Fins quan haurem de patir, simplement per ser una cultura normal?