El que està passant amb Sortu és una vergonya. Resulta que el tribunal suprem d’Espanya ha declarat il·legal l’organització que l’esquerra independentista basca havia preparat per concórrer, amb normalitat democràtica, a les properes eleccions municipals i forals de Navarra, el 22 de maig. El pretext jurídic (jurídic?) és que Sortu no és altra cosa que la simple continuïtat de Batasuna. Però resulta que els promotors del nou partit no han estat promotors abans de Batasuna. Són independentistes i d’esquerres, això sí. Però això que, en principi, sols hauria de ser una ideologia, es veu que Espanya ho considera un delicte.
I quin problema hi hauria si fossin de Batasuna? Vull dir que, si gent que abans no condemnava la violència, ara ho fa, les condemna totes, siguin d’ETA siguin de l’estat, i, a més, assegura que els conflictes polítics només es poden resoldre políticament, això figura que deu estar bé, no? O no és això el que és normal en un context democràtic? Doncs, sembla que la normalitat no té res a veure amb Espanya. I que, potser, hi ha qui prefereix que l’independentisme basc sigui violent i no polític, perquè això no li crea complicitats, ni simpaties, ni adhesions, ni dintre ni fora del país.
Sense violència, tot és possible, asseguraven. Però ara que no hi ha violència, que ETA hi ha renunciat i l’esquerra abertzale no hi manté complicitats públiques, no hi ha lloc per a l’independentisme basc que vulgui fer política i participar en el joc democràtic. Si defensar la independència del País Basc, cosa que també vol ETA, és ser etarra, pregunto: defensar la integritat territorial de l’Estat espanyol, la unitat d’Espanya, cosa que també volia Franco, com n’hem de dir d’aquells que hi coincideixin? Franquistes, potser, seguint aquest raonament tan bèstia?
Que condemnin la violència i seran legals, deien. Nova mentida. L’han condemnada del dret i del revés, sense ambigüitats, ni dobles llenguatges, ni vacil·lacions i no són legals. Què més s’espera que facin, ara? L’aportació encara més insòlita l’ha feta el sindicat d’oficials de la guàrdia civil, o cosa semblant, en afirmar que, perquè l’aposta no violenta de l’esquerra abertzale sigui creïble, haurien de renunciar a anar a les eleccions pròximes. Ja... De què, moreno? I els oficials en qüestió i els seus subordinats, posem per cas, renunciaran a anar armats, com a mostra pacífica de bona voluntat, mentrestant? Sembla el joc dels disbarats, tot plegat.
Amb l’esquerra abertzale legal, el mapa electoral i polític del País Basc fóra tot un altre. Justament per aquest motiu els volen mantenir il·legalitzats, per mantenir uns resultats ficticis, per no plenament democràtics, perquè no totes les sigles hi poden concórrer amb llibertat. És increïble la manca de seriositat d’uns líders polítics espanyols i d’unes instàncies capaces de mentir. Aquesta gent no són de fiar, perquè no tenen paraula. I qui no té paraula, menteix. Per això vam promoure i signar el manifest que ahir, dimecres, vam presentar al Col·legi de Periodistes, reclamant la legalització de l’esquerra abertzale. Aurrera la pau i la llibertat!