Tot indica que l'oposició, noquejada durant mesos, comença a treure el nas. L'acord d'aquest dijous entre Junts i ERC per instar Salvador Illa a rectificar l'entrada de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola al servei del 112 va en aquesta línia. Se suma a haver forçat Illa a comparèixer -ho farà la setmana que ve- per la mateixa qüestió. Junts i ERC són oposicions diferents, perquè els primers no van investir Illa i els segons són socis indispensables del PSC, però tenen camp per córrer davant d'un Govern en minoria. La queixa principal que fan, verbalitzada al llarg de tota la setmana i ara registrada al Parlament, és que el nou executiu està "espanyolitzant" les emergències catalanes.
Que l'anunci el protagonitzés Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, no va ajudar a calmar qualsevol suspicàcia. Ningú dubta de la professionalitat de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil per atendre emergències, però la seva imatge continua tacada per l'actuació contra els votants de l'1-O. Aquells vídeos que agents dels dos cossos gravaven al crit d'A por ellos, o els càntics de que nos dejen actuar quan manifestants independentistes es queixaven de la seva presència en els dies posteriors a la votació no són senzills d'oblidar. L'anunci dilueix la rellevància dels Mossos d'Esquadra, encara que es vesteixi de cooperació entre cossos. Si Catalunya disposa d'una policia pròpia, i ha costat tenir-la, és perquè s'encarregui d'exercir de manera integral les competències.
Perquè es tracta d'una decisió administrativa, sí, però també indiscutiblement política. Ara, en teoria, mana una formació -el PSOE- amable amb la Generalitat, governada pel PSC, i la sintonia és total entre els presidents Salvador Illa i Pedro Sánchez. Què passarà quan a la Moncloa hi hagi el PP, en solitari o acompanyat de Vox? Que la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil tindrien un peu en un aspecte nuclear com és la gestió de les emergències. Tampoc s'ha d'oblidar que el mateix Marlaska, en plena crisi per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem per l'1-O, va estar a punt de treure les competències sobre els Mossos a la conselleria d'Interior liderada per Miquel Buch. El decret estava redactat.
En la defensa de la policia catalana, però, hi ha elements que posen Junts i ERC davant del mirall. En el primer cas, el retorn fugaç de Carles Puigdemont del mes d'agost va provocar tensions entre el partit i el cos, entre el partit i la cúpula política de la conselleria d'aquell moment, liderada per ERC. Que un partit com Junts, que té la seguretat com una de les banderes, i que sempre batalla per tenir més competències i per evitar ingerències, es queixés que els Mossos fessin la seva feina -detenir algú sobre qui pesava, i pesa, una ordre de detenció- suposa una certa incoherència. Es pot debatre si l'operació Gàbia era proporcionada, però quan es defensa que el cos sigui policia judicial no hi ha espai per al dubte: no es pot triar quines ordres de la justícia es compleixen i quines es desestimen.
En el cas d'ERC, la incongruència parteix del fet que va votar a favor de la investidura d'Illa i va renunciar a formar part del Govern. Un cop s'entreguen les claus d'un executiu, es perd el control. La tria del nou president tenia sentit polític pel finançament singular, però convertia els republicans en corresponsables del rumb de la legislatura, encara que sigui injust atribuir-los tot el que pugui fer Illa, perquè no són dins del Govern. En l'agenda del president hi pesa molt la col·laboració amb l'Estat, i això porta un preu incorporat que no hauria de sorprendre. L'únic que pot fer l'oposició, fins ara desorientada, és aprofitar la minoria parlamentària d'Illa per condicionar-lo. I desaprofitar el cas del 112 hauria estat temerari.