Abans, començar a treballar significava cobrar un sou, baix però suficient com per a independitzar-te. Amb els anys, podies pujar de categoria i aspirar a ingressos més alts. Ara, tot és diferent. "El meu pare va treballar 41 anys a la mateixa empresa, jo no he treballat més de quatre; les meves filles potser arriben als quatre mesos", em diu amoïnat l’Andreu Veà, president del capítol espanyol de la Internet Society i consultor tecnològic per a la Comissió Europea. Les declaracions del xef Jordi Cruz i tot el rebombori originat és un signe de la precària situació laboral dels joves d’avui. 

Aquesta setmana hem assistit a un nou capítol de la lluita entre taxistes i Uber. El Tribunal de Justícia de la UE exigeix a la plataforma virtual que operi amb llicències després de les mobilitzacions massives del sector del taxi. Però això només ha estat un avís. Res s’ha aturat. Les queixes del sector hoteler per l’èxit d’Airbnb han derivat en accions per part de l’Ajuntament de Barcelona com la dels inspectors d’apartaments turístics. Fa uns dies van augmentar el nombre de controladors i el consistori va recordar els milers d’expedients oberts i les ordres de cessament d’aquesta activitat. És aquesta la solució? Molt em temo que no. N’hi ha alguna altra més encertada? Per ara, tampoc.  

"Tenim el mateix PIB que en el 2007, però amb gairebé 5 milions d’aturats. El que vol dir que tens una productivitat més alta amb menys gent", argumenta un xic inquiet l'Andreu Veà. "Encara està per veure com aprofitarem els guanys salvatges que ens proporcionarà la robotització i si trobarem la fórmula per repartir la riquesa de manera que no afecti greument els que es quedin sense treball". 

Sorgiran noves professions, sí, però han de sortir de les carreres d’enginyeries, matemàtiques, estadística, anàlisi de big data, informàtica, que són les que mouran la intel·ligència artificial, la robòtica i el machine learning  (l'aprenentatge entre màquines). Casualment, aquestes carreres universitàries són les menys concorregudes. Els nous estudiants desborden les aules de dret o medicina, les professions que perdran més llocs de treball. Dijous passat, l'Ateneu Barcelonès va celebrar un diàleg entorn d'aquest tema. Entre el públic hi havia una doctora i en la seva intervenció va dir: "Al meu hospital ja tenim un braç robòtic amb molta més precisió que el millor dels cirurgians". 

Gairebé totes les ocupacions tenen tasques que poden ser automatitzades, segons un estudi recent de McKinsey. La bona notícia és que menys del 5% de les professions poden ser tècnicament substituïdes al 100% per la tecnologia. El Financial Times va crear una calculadora per detectar els oficis amb més risc de ser automatitzats. Un oftalmòleg o un empaquetador en una indústria càrnia té molts punts de perdre la seva feina. Mentre que els historiadors o capellans no hauran de reinventar-se. 

No tenen la sensació que s’improvisen, sobre la marxa, solucions o pegats per sortir del pas quan sorgeixen aquests problemes? Els nous negocis com Über o Airbnb- dirigits per equips que han nascut en entorns digitals- coneixen a la perfecció les escletxes legals per on colar-se. Ahir es presentava al saló Automobile de Barcelona, el que serà l'Airbnb dels cotxes, Drivy, que permet reservar el cotxe d'un particular igual que es fa amb els apartaments. Què passarà amb els taxistes si el servei té èxit? I quan tinguem cotxes autònoms, desapareixerà el professional del taxi definitivament?  

Les previsions d'experts indiquen que no tindrem temps material d’entendre els canvis tecnològics, ni personal capacitat per a la demanda de les noves professions, alhora que conviurem amb una taxa d’atur encara molt alta. The Economist fa uns dies comparava les refineries de petroli del segle passat amb els datacentres gegants d’avui. Molt encertadament apuntava similituds de com giraria el món al voltant d’aquest "nou petroli" que són les dades.

Alguns, com el consultor tecnològic Genís Roca, ja parlen de "col·lapse digital" en el sentit d’un canvi no desitjat "sinó imposat per la necessitat, que no garanteix que la situació futura sigui millor per a tothom”. La corda que uneix la societat analògica i la digital es tensa cada cop més i no estem preparats pel que ha de venir. "Espera i veuràs", em va deixar anar l'Andreu Veà al final de la nostra conversa.