Escric aquest comentari amb els resultats electorals a Alemanya encara molt oberts. L’escrutini no és definitiu i les coalicions poden ser diverses. però no hi ha dubte que la socialdemocràcia ha incrementat el seu suport i això reafirma al seu cap, Olaf Scholz com una esperança renovada per aquest àmbit ideològic.

Un home que en la distància que el podem analitzar des d’aquí és racional i poc emocional. La seva honestedat i la seva capacitat de recollir la part més social (i més tardana) de la defensa europea de la Cancellera Merkel i el discurs d’equilibri ecològic incorporat amb claredat i dirigit a una societat molt sensibilitzada en aquest camp, però també per a captar vots que haurien anat cap als Verds.

Més d’un milió de vots dels cristiano-demòcrates de la CDU han anat al viceconseller que s’ha mostrat fidel al pacte de govern que van signar ara fa quatre anys. Aconseguint així que la socialdemocràcia, a la que s’havia pronosticat futurs tenebrosos, estigui en aquests moments a punt d’accedir a la Canselleria més influent de l’Europa ferida. Tot i les seves ferides, Europa és el projecte d’unió voluntària d’Estats capaços de mutualitzar esforços per a sortir de l’actual crisi sense perdre serveis públics, la gran conquesta de la segona meitat del segle XX

Scholz és reflexiu, ha introduït modificacions agosarades en les responsabilitats que ha desenvolupat fins l’actualitat.   Sembla que no és un gran comunicador, però ho compensa amb la sinceritat.  Advocat dels treballadors, alcalde d’Hamburg on va mostrar capacitat i innovació en materia d’habitatge social. Ministre de Treball i introductor del subsidi que complementa el treball a temps parcial.

Durant la pandèmia ha estat el gran defensor de les ajudes a treballadors i autònoms. Va aconseguir que Merkel acceptés que aquesta vegada la solució no podia ser l’austeritat en la gestió dels serveis socials sinó la generositat rigorosa. Segueix defensant el salari mínim a nivell europeu.

Aquestes eleccions signifiquen el comiat d’una dona que ha mantingut empremta pròpia. Segueixo essent molt crítica amb la seva actitud durant la crisi de 2008, però quan ha calgut defensar drets consolidats en els estats moderns ho ha fet amb la seriositat i la integritat d’una demòcrata convençuda; mostrant que es pot ser de dretes i gran defensora de les institucions d’un estat que ha superat terribles etapes històriques.

Ara començarà una negociació per aconseguir una coalició governamental. Sigui quina sigui la coalició, analitzaran en profunditat els àmbits que reclamen més atenció governamental. Ho faran sense pressa, sense gaire escenificació.

Potser el tema més preocupant de la jornada és la consolidació de la presencia de l’extrema dreta en les institucions. Amb la garantia, però, que cap dels altres partits donaran joc a Alternativa per Alemanya i la minimitzaran tant com puguin.