Esquerra «reloaded»

«Com podrien fer-se portaveus de la protesta social si els protagonistes d’aquesta protesta figuren en una papereta al costat?»

28 de juny de 2014
L’èxit de públic a la presentació de Guanyem Barcelona demostra, si més no, unes certes ganes d’alguna proposta política nova. També prova la necessitat que té un sector de la població d’algú que canalitzi unes reivindicacions socials que, fins al moment, només han tingut veu al carrer. I la reacció mediàtica, sigui en un sentit o en un altre, evidencia que la iniciativa se surt de la normalitat.

Guanyem Barcelona és el pas de bona part dels moviments socials dels darrers temps a l’acció política. El malestar social, fruit de la crisi i de la gestió que en fan els poders públics, s’ha manifestat fins ara en actuacions directes, protestes, manifestacions, mobilitzacions, recollides de signatures, però generalment s’ha topat, o ha tingut la sensació de topar-se, amb el sostre de les institucions. Ara pretén trencar aquest sostre que suposa no tenir la capacitat de convertir la reivindicació, de manera directa, en legislació. Per això les cares més visibles de la precandidatura són alguns d’aquests líders socials, Ada Colau la més coneguda.

Però els moviments socials i la política tenen dinàmiques diferents. Dins d’aquests moviments hi ha molt de recel cap a les formes de la política institucional. I no totes aquestes formes rebutjades es poden suprimir d’una tacada. Per posar un exemple, el rebuig als personalismes i a cert tipus de lideratges xoca amb una llei electoral de llistes tancades i ordenades.

Ara, els que tenen més complicada la reacció davant de Guanyem són, precisament, els partits que comparteixen aquest espectre ideològic. Si s’apunten a la “confluència” –per utilitzar el seu lèxic- estaran obligats a renunciar al protagonisme; el to de l’acte de dijous, en què algun orador va dir clarament que no buscaven una unitat de partits d’esquerra, fa difícil pensar que cap d’aquests pugui capitalitzar el projecte a curt termini. Però tampoc poden quedar-se’n al marge sense sortir malparats de la confrontació amb aquesta esquerra reloaded. A veure, com podrien fer-se portaveus de la protesta social si els protagonistes d’aquesta protesta figuren en una papereta al costat?