Podeu llegir aquí l'article original, en llengua castellana.

Té molt de suc l'aldarull que s'ha organitzat amb l'última prolongació de l'estat d'alarma. Seran tema de conversa durant molt de temps les aliances inestables del govern de Sánchez, que ha reemplaçat la confiança d'ERC per la de Ciutadans i el PNB. El ball d'escons ens deixa una bona col·lecció de tempestes. Dilluns passat, Marcos de Quinto li deia au revoir a Arrimades. En els primers dies de maig era Girauta qui marxava. La veritat és que els taronges s'han convertit en una fàbrica de desertors mentre l'ala ultra del trifachito es frega les mans amb les batzegades de l'arrimadisme.

També es va escoltar al Congrés el cabreig d'ERC. Rufián acusa Sánchez de jugar a la "geometria variable". Per no esmentar la usurpació de competències autonòmiques. L'independentisme català ha plantat un vot unitari al Congrés i posa en dubte els equilibris de la Moncloa, que suma majories vaporoses i precàries. De fons, com una maror, sona la malmesa taula de diàleg, els presos, la inhabilitació de Torra i unes eleccions autonòmiques que encara no tenen data però que fan olor de pugna entre ERC i JxCat pel lideratge independentista.

En les formacions basques emergeix altre epicentre del rebombori. Després de diverses amenaces, el PNB s'adhereix a la pròrroga de l'estat d'alarma en un gir que no ha estat exempt de polèmica. Al cap i a la fi, la Comunitat Autònoma Basca va accedir a la fase 1 en circumstàncies més que dubtoses i ha augmentat abundantment la sospita que l'avançament obeeix més a un intercanvi de favors que a criteris estrictament científics. El PNB, que comparteix govern basc amb el PSOE, ja es va oposar a paralitzar els serveis essencials en plena onada de contagis. I segueix l'estira-i-arronsa.

Però no ha estat aquest l'aldarull més sonat. Resulta que PSOE, UP i EH Bildu signen un document que els compromet a "derogar de manera íntegra" la reforma laboral que van aprovar en solitari PP i CiU el 2012. Resulta que Calviño diu res de res i obliga el PSOE a retractar-se. I resulta també que Iglesias diu que el signat es respecta. La metxa s'encén, la patronal retira la paraula al govern de Sánchez, Aznar surt del sarcòfag per posar el crit al cel i els poca-soltes de Vox fan unes declaracions que no em vaig molestar a llegir, molt probablement alguna falsa notícia.

Suposo que l'enrenou és revelador i explica la pallissa que ens van infligir a la crisi de 2008 i la pallissa que estan disposats a infligir ara. Perquè la reforma laboral de 2012, covada a la calor de les retallades, de l'austeritat i de la Troica, abaratia l'acomiadament, obria les comportes als acomiadaments col·lectius i convertia les ETT en agències privades de col·locació. La precarietat feta norma.

Veurem en què queda tot. Els deliris de Sánchez amb Ciutadans. El tripijoc amb el PNB a les portes d'unes eleccions basques. El gir d'ERC. La reforma laboral. L'estat d'alarma. I els aldarulls. Els aldarulls que mai cessen.