Un cop derrotat Estat Islàmic a Síria, és el moment de posar-li cara. Alerta al matís: Estat Islàmic no ha mort; ha acabat la seva condició d’Estat perquè ja no té un pam de terra on imposar el terror. Però això només potencia la seva vessant terrorista i encara el pot fer més perillós. És a dir, si ja no s’ha de preocupar de governar i de defensar-se, pot dedicar més esforços a atemptar, segrestar i matar.
Ha arribat l’hora de fer-li caure la careta perquè en els últims anys ha aconseguit que l’associem a la por, al negre, a la imatge d’un home encaputxat que, ganivet en mà, és capaç de degollar innocents sense pietat. Però sota aquestes caputxes, en realitat, també hi ha més d’un miler de joves europeus, que en comptes de morir fent la gihad s’han rendit i ara demanen tornar a casa. Què ha de fer Europa amb els homes, dones i els fills d’Estat Islàmic?
Donald Trump ha reclamat públicament als països europeus que se’n facin càrrec o no els quedarà altre remei que acabar-los alliberant. França, Alemanya i el Regne Unit també temen que, un cop deportats, no se’ls pugui jutjar per falta de proves, amb el perill que suposarà deixar lliures a persones radicalitzades i, moltes d’elles, amb experiència militar. I encara un altre temor: si el seu retorn esdevé mediàtic, fins i tot hi ha el risc que es converteixin en ídols que inspirin altres joves musulmans.
No ho nego, és un repte espinós. Però també és una bona oportunitat per desmuntar Estat Islàmic des de dins. Fa uns mesos vaig conèixer algunes d’aquestes dones europees d’Estat Islàmic en un camp-presó de Síria. La Nawel, per exemple, una francesa de 22 anys, m’explicava que quan va veure per la televisió els atemptats al seu país pensava que eren propaganda occidental. O la Sonia, una italiana de 21 anys, em va dir que pocs dies després d’arribar a Síria ja es va adonar que el califat no s’assemblava gens a la imatge que se n’havia fet a través d’Internet i la televisió.
Són noies musulmanes, amb estudis, que parlen diversos idiomes i que troben en Estat Islàmic el sentiment de pertinença que els falta a casa. No les disculpo. Tant la Nawel com la Sonia han format part d’un grup terrorista i hauran d’assumir responsabilitats. De fet, no sé si el penediment que em van demostrar és real o rau més aviat en l’instint de supervivència del que se sap vençut. Però de la mateixa manera crec que algunes persones poden desradicalitzar-se, reintegrar-se i ajudar altres a no caure en els mateixos errors.
Un bon exemple l’han donat els kurds. Un cop han derrotat l’Estat Islàmic, en lloc de venjar-se dels gihadistes, han preferit negociar una rendició i empresonar-los. D’aquesta manera eviten sumar una nova carnisseria, destruir encara més les ciutats i continuar alimentant l’espiral d’odi i violència. Pot semblar una estratègia incomprensible, però és un pas valent i necessari si es vol tornar a cohesionar les societats.
Permetre que les dones europees d’Estat Islàmic tornin a casa pot ser el nostre primer pas per deixar d’alimentar el monstre terrorista. A més, ¿qui millor que elles per desemmascarar Estat Islàmic i aclarir que, en realitat, no és més que un grup de psicòpates sàdics que maten en nom de l’Islam? Evidentment no serà fàcil, però tancar les portes a aquestes noies potser és perdre l’oportunitat de trencar el bucle de la sang.
Estat Islàmic: trencar el bucle de la sang
«Permetre que les dones europees d’Estat Islàmic tornin a casa pot ser el nostre primer pas per deixar d’alimentar el monstre terrorista»
ARA A PORTADA
25 de febrer de 2019
Et pot interessar
- Els pactes de Junts Montserrat Nebrera
- Filtracions Espanya Pep Martí i Vallverdú
- El Pacte Nacional per la Llengua, una eina de país Joan Mena
- El Vaticà, de fora estant Josep-Lluís Carod-Rovira
- Pacte Nacional per la Llengua: una eina imprescindible Oriol Junqueras i Jordi Albert
- Manual de resistència d’uns mocassins tacats Joan Foguet