Quan es publiqui aquest article faltarà una hora perquè comenci el concert de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. És el primer concert d'una gira europea que podria ser l’última, tot i que ja t’avanço que quan surtis de l’estadi pensaràs que tot plegat és una enganyifa i que aquest home no té 73 anys. Portes una setmana compartint per WhatsApp (potser fins i tot per Facebook) les notícies dels mitjans que l’han perseguit, i segur que en les converses on t’has trobat has etzibat tota la tirallonga de tòpics. “El Bruce té una relació especial amb Barcelona”, “li agrada molt més que Madrid”, etcètera. Ens hauràs volgut fer creure que vas ser al concert del Palau d’Esports de l’any 81, però tots sabem que allà només hi havia 7.000 persones i que algú està dient mentides.
També és mentida, estimat boomer, que els millors concerts d’Europa els faci a Barcelona. Barcelona és una ciutat més, però nosaltres tenim la sort d’haver-lo vist més vegades a casa. I això està molt bé, però no ens fa millors que la resta. Perquè el cofoisme de la catalanor té una manera molt concreta de manifestar-se en els fans de Bruce Springsteen, i és el cofoisme més pesat de tots els cofoismes de la catalanor.
Aquesta nit, quan s’apaguin els llums i ell digui “Bona nit, Barcelona”, i sonin els bombos de bateria que anticipen No Surrender, no pensis que dedica la cançó a Carles Puigdemont. Tampoc no seria la primera vegada que s’equivoca a l’hora de dir el nom de la ciutat on és, i no passa res. La senyera que possiblement onejarà dalt de l’estructura de l’escenari tampoc no l’ha hissat ell.
El món no va de tu, per molt que aquest cabronàs tingui una cançó per a cada episodi de la teva vida. Aquesta nit, quan s’apaguin els llums, gaudeix del millor espectacle de rock&roll que existeix al planeta i deixa’t estar de romanços. E Street serà la teva pàtria durant tres hores, i durant aquestes tres hores jo t’estimaré de debò i oblidaré la ràbia que m’has fet aquesta setmana. Durant aquestes tres hores serem germans.
I recorda, estimat boomer, que és important no donar la tabarra als nostres amics si no ens pregunten pel concert. La nostra condició de fan, com la fe, ha de girar al voltant de l’objectiu de no molestar. Ens veiem a E Street, pesat.
També és mentida, estimat boomer, que els millors concerts d’Europa els faci a Barcelona. Barcelona és una ciutat més, però nosaltres tenim la sort d’haver-lo vist més vegades a casa. I això està molt bé, però no ens fa millors que la resta. Perquè el cofoisme de la catalanor té una manera molt concreta de manifestar-se en els fans de Bruce Springsteen, i és el cofoisme més pesat de tots els cofoismes de la catalanor.
Aquesta nit, quan s’apaguin els llums i ell digui “Bona nit, Barcelona”, i sonin els bombos de bateria que anticipen No Surrender, no pensis que dedica la cançó a Carles Puigdemont. Tampoc no seria la primera vegada que s’equivoca a l’hora de dir el nom de la ciutat on és, i no passa res. La senyera que possiblement onejarà dalt de l’estructura de l’escenari tampoc no l’ha hissat ell.
El món no va de tu, per molt que aquest cabronàs tingui una cançó per a cada episodi de la teva vida. Aquesta nit, quan s’apaguin els llums, gaudeix del millor espectacle de rock&roll que existeix al planeta i deixa’t estar de romanços. E Street serà la teva pàtria durant tres hores, i durant aquestes tres hores jo t’estimaré de debò i oblidaré la ràbia que m’has fet aquesta setmana. Durant aquestes tres hores serem germans.
I recorda, estimat boomer, que és important no donar la tabarra als nostres amics si no ens pregunten pel concert. La nostra condició de fan, com la fe, ha de girar al voltant de l’objectiu de no molestar. Ens veiem a E Street, pesat.