Després de l’era Colau, una part de l’opinió pública i la majoria dels partits de l’oposició van considerar que era necessari retornar l’orgull a Barcelona. Si els ajuntaments dels comuns havien deixat una ciutat bruta i acomplexada, ara calia recuperar aquell vell “Barcelona posa’t guapa” maragallià perquè la ciutat pogués tornar a presumir d’ella mateixa i mostrar-se atractiva al món. El Pla Endreça del govern municipal socialista, amb el qual es practica la brillant idea de posar multes de més de mil euros a les persones que dormen al carrer, volia ser el símbol d’aquesta Barcelona renovada.
La realitat, però, és que “retornar l’orgull a Barcelona” només consisteix a promoure un tipus de turisme desmesurat que trinxa la ciutat i a oferir-la com a escenari de totes les coses que li fan il·lusió a Jaume Collboni. Perquè Jaume Collboni és, essencialment, un alcalde que té il·lusió per ser alcalde, o més concretament que té il·lusió per col·leccionar fotos on surti ell fent d’alcalde.
Fa tot just unes setmanes van tancar el Park Güell –per on passen diàriament centenars de veïns– per fer-hi una desfilada de moda. L’episodi no només va deixar estampes com la d’un assistent a l’esdeveniment ensenyant el cul als manifestants, sinó que també va servir per destruir patrimoni en les obres de condicionament. No consta que avui dia l’Ajuntament de Barcelona hagi denunciat penalment els organitzadors de la desfilada per carregar-se elements d’un parc que és patrimoni de la humanitat declarat per la UNESCO, la qual cosa demostra un servilisme provincià que exemplifica a la perfecció què significa, per al govern de Collboni, posar guapa Barcelona.
Encara més clamorós ha estat el Road Show de Fórmula 1 que dimecres passat va ocupar el Passeig de Gràcia, tallant-lo al trànsit i als vianants. Fum i “trombos” i soroll com si el centre de la ciutat fos un polígon als anys noranta, o com si Barcelona no fos una de les ciutats més contaminades d’Europa.
Si encara tinguéssim burgesia, potser l’empresariat alçaria la veu per demanar a l’ajuntament que se centri més en sectors que redundin en un major benestar dels ciutadans. Però, desgraciadament, el poc que queda de les elits barcelonines està més preocupat per tenir el seu lloc a la llotja d’aquests esdeveniments absurds que no pas per fer prosperar la ciutat.