Amb l’excusa de protegir la seva dona i per motius que encara desconeixem, Pedro Sánchez ha aconseguit carregar-se l’inici de la campanya catalana amb el seu anunci d’uns dies de pausa fins que dilluns comuniqui la decisió sobre el seu futur. Tant si acaba dimitint com si no, i siguin quins siguin els motius reals darrere d’aquesta carta “a la ciudadanía” on es declara “profundamente enamorado” de la seva dona, el president espanyol haurà situat tot el que vingui en un atac de la ultradreta deshumanitzadora. Ell és l’home que es mostra vulnerable, els altres són uns monstres que ressuscitarien Franco si poguessin.
Fins ara, situar la política espanyola en aquest marc li ha anat molt bé per concentrar el vot al seu partit i arrossegar els partits catalans al seu terreny. La utilització de la seva esposa per a aquesta estratègia potser ja passa de taca d’oli, però l’aposta forçosament havia de ser més forta si tot ha de prendre una altra dimensió –una dimensió tan gran que pugui fer descarrilar la legislatura.
Els partits independentistes han fiat la sort del país a un president espanyol que li ha trobat el gust a legitimar-se davant dels seus adversaris de les formes més rocambolesques, incloent-hi el risc que la legislatura no arribi a bon port i, de retruc, l’amnistia no s’arribi a materialitzar. Ni en els temps del tripartit la política catalana havia anat tant a remolc del que passa a Madrid, amb uns lideratges hipotecats a les lleis que aprova el Congrés.
Si Pedro Sánchez plega dilluns i van a eleccions, l’amnistia no s’aprovarà i Puigdemont veurà com s’esvaeixen les poques possibilitats que tenia de tornar en un futur proper. Si no plega i se sotmet a una qüestió de confiança, Junts i ERC hi hauran de donar suport en plena campanya i quedaran com els titelles d’un president espanyol, de qui en depenen molt més del que Pedro Sánchez depèn d’ells. En qualsevol dels escenaris, el PSC podrà explotar la imatge del president sensible davant dels atacs ferotges de la dreta i convertir les eleccions catalanes en un plebiscit guerracivilista al voltant de la figura de Pedro Sánchez.
Passi el que passi dilluns, i siguin quines siguin les motivacions darrere d’aquesta carta, el que és segur és que el president espanyol ja ha rebentat l’inici de la campanya de les eleccions catalanes i té tots els partits anant a remolc. Ningú parla de les falòrnies de Puigdemont, ni d’Argelers, ni de les mentides d’ERC amb el Hard Rock, ni dels contractes de les mascaretes del govern del PSOE. I dilluns tindrem un nou episodi d’aquest serial protagonitzat per un socialista sensible que està profundament enamorat de la seva dona.