Cop d'efecte de Pedro Sánchez. L'enèsim i, segurament, el més delicat d'analitzar, per les implicacions personals. El president del govern espanyol ha anunciat aquest dimecres al vespre que es planteja deixa el càrrec arran de la "campanya d'assetjament" contra la seva esposa, Begoña Gómez. El missatge difós a les xarxes socials s'ha produït hores després que un jutge hagi obert diligències contra la dona del líder del PSOE per un presumpte delicte de tràfic d'influències i que la qüestió hagi tingut protagonisme en la sessió de control al Congrés, altre cop tensa pel duel particular que manté amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo.
El període de reflexió obert per Sánchez alimenta un escenari incert, per bé que s'hi intueix la voluntat de fer evident les maniobres de desgast que pateix per part de la dreta i l'extrema dreta, política i mediàtica. De moment, el dirigent socialista cancel·la l'agenda presidencial durant cinc dies, després dels quals verbalitzarà la determinació presa. Un dilema sobre el cost personal de la presidència. És l'últim gir de guió en una carrera carregada de cops de volant. A continuació, un recull d'altres anuncis sorprenents... i transcendents.
Una entrevista a "Salvados" que va capgirar moltes coses
Potser el primer cop que Sánchez es va revelar com un líder imprevisible i atrevit va ser molt poc després de ser derrotat al comitè federal del PSOE i haver de renunciar a la secretaria general socialista. Aquell va ser un episodi humiliant que a molts polítics els hauria deixat ensorrats per una llarga temporada. Per a sorpresa de tothom, pocs dies després de la seva defenestració l'octubre del 2016, Sánchez va aparèixer al programa Salvados per ser entrevistat per Jordi Évole. Va mostrar-se relaxat i va relatar les pressions de poders fàctics -també econòmics- perquè no intentés formar una majoria alternativa a la de Mariano Rajoy. Va explicar que El País s'oposava a un govern d'esquerres i va fer autocrítica d'algunes posicions del PSOE, com en la carpeta dels desnonaments.
Recórrer Espanya (amb Ábalos) per recuperar el lideratge del PSOE
Un cop defenestrat de la direcció del partit, Sánchez va comunicar que es disposava a recórrer Espanya en cotxe (un Peugeot 407) per convèncer la militància socialista que era el millor secretari general que podia tenir la formació. Una missió, per cert, en la qual va tenir com a home de confiança l'exministre José Luis Ábalos, ara expulsat de l'univers socialista -és al grup mixt- pel cas Koldo. Set mesos després d'anunciar que intentaria recuperar la secretaria general, va fer-se amb el timó de Ferraz, contra pronòstic i sense cap simpatia de l'establishment progressista de Madrid. Es va imposar a les primàries del partit. Després va aconseguir la Moncloa, per tancar l'etapa de sequera dels socialistes, un cop teixida la moció de censura contra Mariano Rajoy.
Matrimoni de conveniència amb Podem, de la nit al dia
A Sánchez li va costar consolidar-se a la Moncloa. Els resultats de les eleccions del 28 d'abril de 2019 -quan Vox va trencar el precinte del Congrés- no li van permetre confegir un govern i va haver de recórrer a la repetició electoral, després de flirtejar amb Ciutadans i no entendre's amb Podem. Els comicis del 10 de novembre d'aquell mateix any només li vam oferir una sortida, un pacte amb Pablo Iglesias. I el va vehicular de forma exprés. El resultat, el primer govern de coalició a l'Estat des de la restauració de la democràcia. Una aliança que continua, ara amb Sumar.
Convocar les eleccions del 23-J... i tornar a governar
La garrotada electoral patida pel bloc progressista en les municipals del 28 de maig va deixar estabornit el govern de coalició. El PP va coronar la gran majoria del pastís del poder territorial, arrabassant a l'esquerra places que considerava blindades, com els governs de les Balears i del País Valencià. Però en el cas de Sánchez devia ser tan sols durant uns minuts. Just l'endemà, Sánchez es despenjava i convocava eleccions anticipades per al 23 de juliol. Tot indicava que es produiria un gir brusc a la dreta. En contra de gairebé totes les enquestes, el PP va fer curt i no va poder sumar majoria amb Vox. Després d'un intent fracassat d'investidura de Feijóo, Sánchez va ser investit de nou president el 16 de novembre.