12
de novembre
de
2019, 20:40
Actualitzat:
13
de novembre,
10:16h
Manual de resistència. Més que el títol d'un llibre, aquesta és la filosofia que marca el rumb polític de Pedro Sánchez. Així s'explica que la coalició de govern amb Podem abans "inviable" ara s'hagi de fer "sí o sí" o que la "desconfiança recíproca" hagi mutat ara en una vicepresidència per a Pablo Iglesias.
El pacte impossible abans del 10-N s'ha tancat en qüestió d'hores perquè els dos dirigents, que han perdut pistonada a les urnes, necessitaven fer de la necessitat virtut en un temps rècord per fer caure d'un plomall la hipòtesi sobre la gran coalició en un moment d'auge de l'extrema dreta de Vox. L'operació pressing per part del PP es coïa a la seu del carrer Génova.
Ara, amb la suma de partida de 155 diputats -ironies de la política-, PSOE i Podem s'hauran d'arromangar per obtenir els suports necessaris per a la investidura. Posen fi a una anomalia històrica -Espanya no ha tingut un govern de coalició en 42 anys de democràcia- però perquè prosperi la fórmula hauran d'intentar afluixar el nus gordià del conflicte amb Catalunya, ja sigui per la diabòlica aritmètica de la investidura -on difícilment es podrà prescindir d'una abstenció d'ERC- com per la seva pròpia estabilitat.
Sánchez i Iglesias van fixar el marc del preacord aquest dilluns per la tarda fent un cafè que havia agendat al matí el cap de gabinet del líder del PSOE, Iván Redondo, amb el líder de Podem, segons expliquen fonts de la Moncloa. Els dos dirigents van delegar els detalls de l'aliança en el propi Redondo i la portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, i, per part de Podem, en la portaveu Irene Montero. De la negociació han quedat exclosos els interlocutors de la investidura fallida, que van ser Carmen Calvo per part del PSOE i Pablo Echenique com a representant del partit lila.
Els contactes per pactar, però, no es van fer només aquest dilluns. Venien ja de dies enrere, quan Sánchez va començar a constatar com l'objectiu d'ampliar el seu suport a les eleccions del 10-N es feia miques. Però els socialistes reconeixen que anticipar-se a qualsevol moviment d'un PP que ha sortit reforçat ha "influït en els tempos". La mateixa portaveu dels populars a la cambra baixa i cap de llista a Catalunya, Cayetana Álvarez de Toledo, ha demanat a la cúpula del seu partit una entesa amb el PSOE per barrar el pas a l'esquerra.
L'anomenada gran coalició havia estat, de fet, abonada pels expresidents Felipe González i Mariano Rajoy a principis d'octubre, i amb la desfeta de Ciutadans aquesta era també l'aposta dels poders econòmics que advoquen per l'estabilitat. La cantarella de plantejar un pols per facilitar un govern socialista a canvi que s'apartés Sánchez era una altra de les premisses que havia quallat entre alguns barons populars.
Una abraçada mentre Catalunya bull
"Era ara o mai", insisteixen fonts coneixedores de com s'ha forjat l'acord entre Sánchez i Iglesias. I davant del risc de veure's pressionat o, fins i tot, obligat a fer un pas al costat i conscient que l'últim que volia Iglesias és quedar abocat a la irrellevància a l'oposició, el líder socialista ha fet realitat allò pel qual abans va dir que no podria "dormir tranquil". Davant la mirada atònita de la ciutadania, Sánchez i Iglesias s'han fos en una abraçada davant de les càmeres com si, de la nit al dia, s'haguessin esvaït tots els recels polítics i personals. Podem dona per garantides la vicepresidència segona i quatre ministeris i, amb recels, ha hagut d'acceptar que Nadia Calviño assumeixi la vicepresidència econòmica, tal com va prometre Sánchez durant la campanya.
La concatenació d'esdeveniments ha estat molt il·lustrativa del repte que té per davant el govern de coalició. Mentre en una compareixença sense preguntes els dos dirigents exhibien una sintonia inèdita parlant de "necessitat històrica" i de "projecte il·lusionant", Catalunya bullia. El Parlament just acabava d'aprovar la moció sobre l'autodeterminació impulsada per la CUP i suspesa pel Tribunal Constitucional, el tall de la Jonquera promogut pel Tsunami Democràtic estava sent desallotjat i l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciava a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras.
L'independentisme pot tenir un paper clau perquè el pacte de govern prosperi. El decàleg sobre el qual s'ha edificat l'acord entre el PSOE i Podem inclou un punt perquè es doni prioritat a "garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política" fomentant el diàleg i "buscant fórmules d'entesa i de trobada, sempre dins de la Constitució". Aquesta premissa no acaba d'encaixar amb el diàleg "sense vetos" ni "condicions prèvies" que reclamen els independentistes.
La clau, en mans dels independentistes
La prioritat del PSOE és deixar fora de l'aritmètica a partits com ERC i Bildu. Compten amb els tres diputats de Més País i els set del PNB, així com algun partit minoritari més com el Partit Regionalista de Cantàbria, però preferirien que fos Ciutadans qui acabés d'apuntalar la geometria. Amb tot, el partit taronja, enfonsat per la crisi interna, ja ha sortit a dir que ni parlar-ne. En aquest cas, l'abstenció dels 13 diputats republicans pot ser cabdal i, en cas de necessitar-la, els socialistes deixaran en mans d'Iglesias el gran pes de la negociació amb ells per evitar que Sánchez es desgasti amb aquesta qüestió en la qual els dos partits mantenen importants discrepàncies. Sempre, això sí, que el diàleg es produeixi dins del marc que estableix el PSOE, que nega el referèndum d'autodeterminació.
"Ara mateix la posició és un no", ha volgut deixar clar la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha tornat a reclamar al govern espanyol "seure i parlar". Els republicans van mantenir l'abstenció durant la investidura fallida de Sánchez, però consideren que ara el context "ha canviat" amb un PSOE que ha entrat en la subhasta de la mà dura contra l'independentisme durant la campanya. Encara més dur ha estat el posicionament de JxCat. La portaveu al Congrés, Laura Borràs, ha acusat Sánchez i Iglesias de "sacrificar" Catalunya per aquest pacte.
Que Sánchez hagi "aplaudit" la sentència del Suprem, que no despengi el telèfon al president Quim Torra, l'operatiu policial desplegat a Catalunya o que hagi proposat la penalització del referèndum cou en l'independentisme. Tot i això, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Torra ha verbalitzat que no descarten col·laborar en la investidura del líder del PSOE si s'avé a crear un clima de "diàleg sense condicions".
Una taula de diàleg per parlar de la investidura
Tot i això, que s'obrís una taula de diàleg podria obrir una escletxa per parlar de la investidura. A més, el Govern té interès en poder aprovar els pressupostos de la Generalitat i els vots dels comuns serien determinants. I encara mirant més enllà, des de la Moncloa esperen que de les pròximes eleccions catalanes se'n derivi un nou interlocutor i una nova composició de l'executiu català. Durant aquest temps d'incomunicació entre presidents, ha estat el vicepresident Pere Aragonès qui ha mantingut el fil de diàleg amb la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo.
Tant ERC com JxCat seguiran amb atenció si es produeix cap gest del binomi Sánchez-Iglesias, que té per davant el repte titànic de sumar en plena judicialització d'un conflicte que el PSOE redueix a una disputa "entre catalans" i que, lluny d'aturar-se, ha anat in crescendo. La proximitat d'unes eleccions catalanes i el fet que els de Junqueras i Puigdemont es mirin de reüll dona encara una volta més de cargol a la complexitat perquè ERC -o fins i tot també JxCat- acabin permetent la investidura de Sánchez. Però si una cosa ha quedat clara aquest dimarts mentre Sánchez i Iglesias s'estrenyien la mà és que la recorrent frase de Romanones troba sempre un forat: en política, quan algú diu "mai", es refereix al moment present. I l'endemà, ja es veurà.
El pacte impossible abans del 10-N s'ha tancat en qüestió d'hores perquè els dos dirigents, que han perdut pistonada a les urnes, necessitaven fer de la necessitat virtut en un temps rècord per fer caure d'un plomall la hipòtesi sobre la gran coalició en un moment d'auge de l'extrema dreta de Vox. L'operació pressing per part del PP es coïa a la seu del carrer Génova.
Ara, amb la suma de partida de 155 diputats -ironies de la política-, PSOE i Podem s'hauran d'arromangar per obtenir els suports necessaris per a la investidura. Posen fi a una anomalia històrica -Espanya no ha tingut un govern de coalició en 42 anys de democràcia- però perquè prosperi la fórmula hauran d'intentar afluixar el nus gordià del conflicte amb Catalunya, ja sigui per la diabòlica aritmètica de la investidura -on difícilment es podrà prescindir d'una abstenció d'ERC- com per la seva pròpia estabilitat.
Sánchez i Iglesias van fixar el marc del preacord aquest dilluns per la tarda fent un cafè que havia agendat al matí el cap de gabinet del líder del PSOE, Iván Redondo, amb el líder de Podem, segons expliquen fonts de la Moncloa. Els dos dirigents van delegar els detalls de l'aliança en el propi Redondo i la portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, i, per part de Podem, en la portaveu Irene Montero. De la negociació han quedat exclosos els interlocutors de la investidura fallida, que van ser Carmen Calvo per part del PSOE i Pablo Echenique com a representant del partit lila.
Sánchez i Iglesias van fixar el marc del preacord durant un cafè aquest dilluns
Els contactes per pactar, però, no es van fer només aquest dilluns. Venien ja de dies enrere, quan Sánchez va començar a constatar com l'objectiu d'ampliar el seu suport a les eleccions del 10-N es feia miques. Però els socialistes reconeixen que anticipar-se a qualsevol moviment d'un PP que ha sortit reforçat ha "influït en els tempos". La mateixa portaveu dels populars a la cambra baixa i cap de llista a Catalunya, Cayetana Álvarez de Toledo, ha demanat a la cúpula del seu partit una entesa amb el PSOE per barrar el pas a l'esquerra.
Ante el desafío insurreccional, ante la crisis económica, ante la amenaza de un Gobierno con Podemos avalado por los sediciosos, reitero lo que he dicho ante el Comité Ejecutivo de mi partido:
— Cayetana Alvarez de Toledo (@cayetanaAT) November 12, 2019
Los españoles se merecen un Gobierno de Concentración Constitucional.
L'anomenada gran coalició havia estat, de fet, abonada pels expresidents Felipe González i Mariano Rajoy a principis d'octubre, i amb la desfeta de Ciutadans aquesta era també l'aposta dels poders econòmics que advoquen per l'estabilitat. La cantarella de plantejar un pols per facilitar un govern socialista a canvi que s'apartés Sánchez era una altra de les premisses que havia quallat entre alguns barons populars.
Una abraçada mentre Catalunya bull
"Era ara o mai", insisteixen fonts coneixedores de com s'ha forjat l'acord entre Sánchez i Iglesias. I davant del risc de veure's pressionat o, fins i tot, obligat a fer un pas al costat i conscient que l'últim que volia Iglesias és quedar abocat a la irrellevància a l'oposició, el líder socialista ha fet realitat allò pel qual abans va dir que no podria "dormir tranquil". Davant la mirada atònita de la ciutadania, Sánchez i Iglesias s'han fos en una abraçada davant de les càmeres com si, de la nit al dia, s'haguessin esvaït tots els recels polítics i personals. Podem dona per garantides la vicepresidència segona i quatre ministeris i, amb recels, ha hagut d'acceptar que Nadia Calviño assumeixi la vicepresidència econòmica, tal com va prometre Sánchez durant la campanya.
La concatenació d'esdeveniments ha estat molt il·lustrativa del repte que té per davant el govern de coalició. Mentre en una compareixença sense preguntes els dos dirigents exhibien una sintonia inèdita parlant de "necessitat històrica" i de "projecte il·lusionant", Catalunya bullia. El Parlament just acabava d'aprovar la moció sobre l'autodeterminació impulsada per la CUP i suspesa pel Tribunal Constitucional, el tall de la Jonquera promogut pel Tsunami Democràtic estava sent desallotjat i l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciava a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras.
L'independentisme pot tenir un paper clau perquè el pacte de govern prosperi. El decàleg sobre el qual s'ha edificat l'acord entre el PSOE i Podem inclou un punt perquè es doni prioritat a "garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política" fomentant el diàleg i "buscant fórmules d'entesa i de trobada, sempre dins de la Constitució". Aquesta premissa no acaba d'encaixar amb el diàleg "sense vetos" ni "condicions prèvies" que reclamen els independentistes.
La clau, en mans dels independentistes
La prioritat del PSOE és deixar fora de l'aritmètica a partits com ERC i Bildu. Compten amb els tres diputats de Més País i els set del PNB, així com algun partit minoritari més com el Partit Regionalista de Cantàbria, però preferirien que fos Ciutadans qui acabés d'apuntalar la geometria. Amb tot, el partit taronja, enfonsat per la crisi interna, ja ha sortit a dir que ni parlar-ne. En aquest cas, l'abstenció dels 13 diputats republicans pot ser cabdal i, en cas de necessitar-la, els socialistes deixaran en mans d'Iglesias el gran pes de la negociació amb ells per evitar que Sánchez es desgasti amb aquesta qüestió en la qual els dos partits mantenen importants discrepàncies. Sempre, això sí, que el diàleg es produeixi dins del marc que estableix el PSOE, que nega el referèndum d'autodeterminació.
"Ara mateix la posició és un no", ha volgut deixar clar la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha tornat a reclamar al govern espanyol "seure i parlar". Els republicans van mantenir l'abstenció durant la investidura fallida de Sánchez, però consideren que ara el context "ha canviat" amb un PSOE que ha entrat en la subhasta de la mà dura contra l'independentisme durant la campanya. Encara més dur ha estat el posicionament de JxCat. La portaveu al Congrés, Laura Borràs, ha acusat Sánchez i Iglesias de "sacrificar" Catalunya per aquest pacte.
Que Sánchez hagi "aplaudit" la sentència del Suprem, que no despengi el telèfon al president Quim Torra, l'operatiu policial desplegat a Catalunya o que hagi proposat la penalització del referèndum cou en l'independentisme. Tot i això, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Torra ha verbalitzat que no descarten col·laborar en la investidura del líder del PSOE si s'avé a crear un clima de "diàleg sense condicions".
Una taula de diàleg per parlar de la investidura
Tot i això, que s'obrís una taula de diàleg podria obrir una escletxa per parlar de la investidura. A més, el Govern té interès en poder aprovar els pressupostos de la Generalitat i els vots dels comuns serien determinants. I encara mirant més enllà, des de la Moncloa esperen que de les pròximes eleccions catalanes se'n derivi un nou interlocutor i una nova composició de l'executiu català. Durant aquest temps d'incomunicació entre presidents, ha estat el vicepresident Pere Aragonès qui ha mantingut el fil de diàleg amb la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo.
Tant ERC com JxCat seguiran amb atenció si es produeix cap gest del binomi Sánchez-Iglesias, que té per davant el repte titànic de sumar en plena judicialització d'un conflicte que el PSOE redueix a una disputa "entre catalans" i que, lluny d'aturar-se, ha anat in crescendo. La proximitat d'unes eleccions catalanes i el fet que els de Junqueras i Puigdemont es mirin de reüll dona encara una volta més de cargol a la complexitat perquè ERC -o fins i tot també JxCat- acabin permetent la investidura de Sánchez. Però si una cosa ha quedat clara aquest dimarts mentre Sánchez i Iglesias s'estrenyien la mà és que la recorrent frase de Romanones troba sempre un forat: en política, quan algú diu "mai", es refereix al moment present. I l'endemà, ja es veurà.