El diàleg «dins la Constitució», una opció que queda curta per a la majoria de catalans

Un dels deu punts de l'acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per un govern de coalició passa per establir un diàleg "dins de la Constitució" amb Catalunya. Per a la majoria de catalans, però, aquesta proposta es queda curta, ja que més de la meitat rebutja que la carta magna suposi un límit per a l'entesa i tan sols un 41% ho accepta, segons les darreres enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

El darrer sondeig que s'hi referia és l'enquesta òmnibus 2019 del CEO, per bé que el segon baròmetre de l'any també preguntava poques setmanes abans per aquesta qüestió. Segons la mitjana de les dues enquestes, un 10,7% de catalans aposta per una estratègia independentista unilateral per part del Govern i un 42,3% defensa un diàleg sense límits. En total, per tant, un 53% refusa posar topalls a priori. Per altra banda, només un 36,9% vol diàleg en el marc de la Constitució, tal com proposen Sánchez i Iglesias, i un 4,1%, mà dura per part de l'Estat.

Si es filtren les respostes per electorats, tant els votants de l'independentisme com dels comuns reclamen un diàleg sense límits i tan sols els de Cs, PSC i PP situen la Constitució com a marc indefugible. L'electorat que més reclama aquest diàleg obert és el d'ERC, amb un percentatge superior al 60%, mentre que la unilateralitat ronda el 15% de les respostes. Quant a la resta de votants independentistes i comuns, el diàleg sense condicions recull entre el 46% i el 57,2% de les respostes. Tot i això, entre els de JxCat i sobretot en els de la CUP, la segona opció és la unilateralitat, mentre que, per als comuns, ho és el diàleg en el marc de la Constitució.
 
Si es filtra aquesta qüestió entre els catalans partidaris i contraris a la independència, la diferència és encara més nítida. La proposta dels líders del PSOE i Podem només satisfaria els unionistes, set de cada deu dels quals no vol obrir la porta a anar més enllà de la Constitució, una opció defensada només per una quarta part d'aquests.

Per contra, el 71% de defensors de la República no accepta la carta magna com a límit (el 18,9% aposta per la unilateralitat i el 62,1%, per un diàleg obert). L'oferta donada a conèixer, per tant, no sembla que hagi de ser suficient per a l'independentisme.
 
Malgrat tot, no són només els independentistes els que se sentirien decebuts amb aquesta proposta, tal com s'evidencia si es filtra la proposta per model d'estat preferit, amb resposta múltiple. En aquest cas, quasi tres quartes parts dels que volen la independència anirien més enllà de la Constitució -una quarta part és unilateralista-, però també els federalistes rebutgen situar-la com a topall, segons respon un 54,5% d'aquests. El plantejament de Sánchez i Iglesias, per tant, només satisfaria a autonomistes i regionalistes.
 
A nivell estatal, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no ha demanat per una qüestió equiparable, tot i que el baròmetre del gener sí que va preguntar com s'havia d'encarar el xoc amb Catalunya. Les respostes possibles, però, eren diferents i, de mitjana, un 36,9% dels enquestats van respondre que calia combinar el diàleg amb el compliment de la llei -resposta que podria ser simialr al diàleg dins de la Constitució en el CEO-, un 34,8% apostava per una política de diàleg i negociació -sense límits, s'entén- i un 21,7%, per la mà dura -un percentatge sobrerrepresentat en la campanya, a nivell espanyol, pel que sembla.

Les respostes recollides a Catalunya pel CIS, però, van ser ben diferents. Un 71% dels enquestats hi defensaven una política de diàleg i negociació, sense referències al compliment de la llei, un 14,6% volia diàleg però sí que citava el marc legal, i tan sols un 9,8% reclamava mà dura. Queda clar, un cop més, que la situació es veu diferent que a la resta de l'Estat i que, a priori, la proposta de Sánchez i Iglesias pot quedar curta per un gruix rellevant de la ciutadania catalana.
 

METODOLOGIA DE L'ANÀLISI

Les dades d'aquesta informació s'han extret de l'enquesta òmnibus 2019 del CEO i del segon baròmetre del CEO d'aquest any. En el primer cas, però, tan sols s'ha filtrat per electorat -record de vot-, mentre que, en el segon, s'ha pogut fer per electorat -intenció de vot-, posicionament respecte la independència i model d'estat preferit, ja que aquestes dues darreres preguntes es feien només en aquesta enquesta. Pel que fa a la xifra global de cada enquesta sobre la proposta preferida per encarar el procés, s'ha ponderat per província, llengua materna i lloc de naixement per oferir dades més ajustades a la societat, per bé que els canvis no han estat notables respecte els oferts en brut. Pel que fa a les dades del CIS, s'han analitzat les del baròmetre de gener d'aquest any, que és el que preguntava per la manera d'afrontar les relacions amb Catalunya.