Ens encantaria que Messi i Cristiano Ronaldo s'odiessin a mort. Hi ha un plaer pervers en imaginar que les dues estrelles es repugnen mútuament i es desitgen un doblet de ruptures de lligaments creuats per temporada. Som així, ens agrada alimentar les rivalitats fins més enllà del sentit comú. Ens hi recreem al màxim i exacerbem els antagonismes per multiplicar les probabilitats de satisfacció. D'aquesta manera, no només ens alegren de les victòries de l'un, sinó que suquem pa a les desgràcies i calamitats de l'altre.

Una imatge captada per un aficionat a l'últim clàssic del Bernabéu desmunta la rivalitat malaltissa entre cracs que tant excita a alguns seguidors. A peu de gespa, després de la salutació tradicional entre les plantilles, Messi i Cristiano s'abracen amb una cordialitat que ha de resultar molt ofensiva per als amants de la discòrdia. I no era el primer cop. Les dues estrelles són reincidents en aquest gest d'afecte i, sense anar més lluny, també es van abraçar al Camp Nou en la primera volta de la Lliga. Va sent hora que els aficionats més malastrucs es facin a la idea d'una realitat que els costarà pair. Messi i Cristiano es cauen bé.

Per descomptat, la presumpció de rivalitats malsanes i enverinades va més enllà del futbol. És una mena d'afició col·lectiva, això de dir que aquest i l'altre no es poden veure perquè tots dos són bons en el mateix àmbit. I, en una immensa majoria de casos, res a veure amb la realitat. En el món de la comunicació on tinc el curiós privilegi de pertànyer, les històries i enraonies de desavinences, rancors i enemistats entre professionals són tan habituals que, dins el negoci, ja s'encaixen amb més humor que preocupació. Esclar que n'hi ha, de personatges indesitjables, semidéus autoproclamats o psicòpates laborals. Hi són com se'n podrien trobar a qualsevol altre sector però, creieu-me, en una proporció gens alarmant.

Crear i alimentar les rivalitats nocives és un símptoma de mediocritat i de frustració. Només els pobres d'esperit alleugen els seus traumes maquinant i alimentant mals rotllos aliens. Ens cal entendre que, en l'entorn professional, un rival no és un enemic sinó un estímul per créixer i evolucionar. I a la vista de les abraçades i la bona sintonia que exhibeixen, sembla que aquell parell ja ho tenen clar. Messi sap que no seria el millor del món si Cristiano Ronaldo no estigués sempre a punt de ser-ho.