Americanista. Poso les cartes damunt la taula i ja avanço que sóc un profund defensor de la manera de ser i de viure dels nord-americans, acceptant els errors, que en tenen, d’aquella societat, però aplaudint amb convenciment les moltes i bones maneres de funcionar d’aquella gent.

Tancar files. La setmana passada va ocórrer el capítol del tiroteig a Boston. I no vaig poder evitar pensar què hagués passat si aquest lamentable succés hagués ocorregut a casa nostra. No costa gaire imaginar que algun grup polític hagués demanat la compareixença del conseller de torn per exigir explicacions –que és el mateix a dir que per criticar- sobre el dispositiu policial que es va organitzar per detenir el sospitós. En canvi allà, a Boston, la ciutadania va acceptar de bon grat les ordres de les forces d’ordre i va acabar aplaudint el comandament. O anant més enllà, quants debats s’haguessin obert aquí sobre la detenció i execució en el seu dia d’Ossama Bin-Laden? Encara avui ho estaríem debatent.

Aprendre. És ben cert que és difícil traçar comparacions, que cada societat s’articula a la seva manera en funció d’uns automatismes culturals i socials, però envejo, i molt, dels nord-americans la capacitat d’oblidar diferències ideològiques i partidistes en allò que toca l’os de la seva nació com és la seguretat interior. Compareu la gestió mediàtica i política de l’11S amb l’11M i entendreu per on vaig. Per dir-ho clar i sense embuts, els americans tenen una jerarquia de valors, que podem compartir o no, però no s’estan de romanços quan és en perill la vida dels seus. I en canvi aquí podem organitzar tertúlies histèriques i interminables per discutir el color de la corbata del president de torn. Hores després de l’atemptat a Boston, el president Obama compareix davant l’opinió pública i assegura que no sap qui ha estat l’agressor. Aquí, en canvi, s’exigeix als nostres representants que quan donen explicacions, si no les tenen, millor que se les inventin. És una qüestió de cultura democràtica. Allà van per feina mentre aquí massa vegades fem veure que anem per feina.

Debat o xerrameca? Alguns direu que tenim més esperit crític i més control dels nostres governants, però jo us dic que la nació on practiquen el patriotisme fins a límits insospitats, que és als Estats Units, hom pot cremar la bandera nacional sense témer represàlies judicials, mentre aquí la llei ho prohibeix. És només un exemple. La capacitat que tenim per buscar sempre la discrepància a casa nostra a favor del dret a la crítica és motiu d’un profund anàlisi: ens ha funcionat prou bé? En el cas de Catalunya, la tradició folklòrica de les capelletes ha ajudat realment a enfortir-nos com a nació? La capacitat de posar pals a les rodes a qui té la responsabilitat de governar ens ha permès millorar? Doncs jo no ho tinc gens clar. A vegades volem ser tan pulcres en el debat democràtic que, i potser sense voler-ho, esdevenim uns torracollons inconformistes. I així estem.