La pandèmia ha evitat fer difusió del meu llibre El Despoblament Rural a nivell de carrer. En canvi, s’ha comentat a bastament entre els estaments polítics que són els que realment han de canviar les lleis per establir rumbs diferents en el món de la pagesia, l’economia dels petits pobles i en el despoblament rural. I en alguns aspectes ja comença a donar els seus fruits; alguns perquè han estat estudiats directament i altres perquè les pressions han arribat d’altres àmbits. L’interessant, però, és que algunes coses han canviat a millor per possibilitar que la tendència al despoblament puga revertir, encara que siga en petits aspectes. Tot ajuda!

L’òbvia realitat del despoblament rural que el pateix el 70% del territori català és un suïcidi col·lectiu que s’haurà de pagar no a molt llarg termini i molt car. Terres ermes, pobles sense negocis ni serveis, els joves amb estudis fugint-hi per manca de possibilitats laborals. I la gent que se’n va s’agrupa a grans urbs on se’ls han de proporcionar serveis, habitatges i incrementen més encara els seus dèficits estructurals.

A les terres ermes dels territoris en despoblament, les possibilitats dels incendis forestals són més grans com ho acabem de veure a Roses. El foc s’atura sense necessitat de sufocar-lo quan troba una parcel·la conreada. El territori s’hauria de conservar, dotant-lo del que puguen necessitar; carreteres, fibra òptica, atenció sanitàries, fluïdes comunicacions per desplaçar-se i qualssevol altres cobertures de necessitats essencial, a més de l’activitat econòmica.

Seria lògic mantenir la població als pobles petits i a les comarques en despoblament, invertint el que calga per evitar amb la seua emigració els problemes de les capitals. Homogeneïtzar, en definitiva, dins els límits possibles, el territori ha de ser una prioritat dels polítics. Les capitals, on la immigració hi arriba constantment s’hi creen grans dèficits i els pols de la pobresa hi creixen constantment.

Malauradament esta és la realitat que crida més l’atenció als polítics; les grans aglomeracions urbanes on hi tenen els vots electorals. Per això s’apliquen polítiques per ajudar-les a posar-hi remei. Els Parlament aprova lleis per satisfer les necessitats dels ocupes de pisos on poder-hi tenir teulada per refugiar-se, les ajudes per la construcció d’habitatges socials i atorgar les rendes mínimes vitals pels que ho necessiten, entre altres. Estes ajudes no haurien d’anar primerament als pobles en despoblament per evitar els posteriors problemes que es creen on hi emigren? No seria millor prevenir que guarir? Esta és la trista realitat no prou estudiada pels polítics del Parlament i de les Corts de Madrid.

Quan més de la meitat dels municipis de Catalunya pateixen despoblament amb les consegüents pèrdues econòmiques, en tots els aspectes, no seria millor la prevenció abans que guarir la malaltia quan ja està tocada de mort?

Als pobles petits existeix el problema de moltes cases abandonades pels seus propietaris. Pobles amb dues-centes cases unifamiliars, alguns d’ells, en tenen més de buides que d’ocupades. Amb petites ajudes moltes d’elles es podrien restaurar i proporcionar als que ho necessiten i que estan ocupant il·legalment un magatzem o un pis per viure-hi? No resultaria millor proporcionar ajudes a emprenedors que s'establisquen als pobles en despoblament, amb rendes mínimes vitals per emprendre inicialment els seus negocis, com pagesos, pastors o qualsevol faena que possibilite l’increment  econòmic de la població? Ocupes de les capitals als que se’ls resolt el problema amb la nova llei, no resultaria millor proveir-los d’habitatges a petits pobles on els lloguers es paguen quatre vegades menys que a una capital? No seria millor, per aguantar i augmentar la població, establir rendes mínimes vitals entre els que inicien un negoci durant els anys que l’han començat fins que ja han aconseguit rendibilitat?

Teruel Existe, plataformes sorgides a Castella-Lleó i les que ja actuen a Catalunya, haurien de fer obrir el ulls als polítics. A Espanya, fan tremolar les estructures del PSOE i del PP quan els prenen escons i els fan perdre majories on sempre hi havien guanyat. A Catalunya, els pobles en despoblament tots tenen majories independentistes. Però potser també s’hauran de crear plataformes electorals per solucionar els problemes del despoblament i fer veure als partits que cal homogeneïtzar el territori.

En definitiva; s’ha d’escometre inventaris de finques ermes i habitables desocupats a tots els pobles, com ja esmentava en les conclusions del llibre El Despoblament Rural, entre altres accions que ja s’han tingut en compte i ja s’hi ha posat remei. Atorgar una renda vital als emprenedors que comencen un negoci, a la terra, a la pastura, i a qualsevol altra activitat econòmica. Subvencionar plans d’habitatge d’aquelles cases deshabitades i dotar dels serveis necessaris que ara mateix es queden sense substituts, com metges i infermeres que sempre prefereixen establir-se a les capitals on podran complementar la seva feina a les consultes particulars.