Ha corregut molta tinta sobre l'increment de la factura de la llum aprovat la setmana passada a instàncies de les companyies elèctriques, que el Govern espanyol ha avortat a última hora per decret. S'ha parlat menys de les principals responsables de la “tarifada”: les empreses que comercialitzen l'electricitat i les persones que formen part dels seus consells d'administració. El mercat elèctric espanyol està controlat per cinc empreses: les espanyoles Iberdrola, Endesa i Gas Natural, l'alemanya E.on i la portuguesa EDP. Les tres primeres són les qui ostenten la major part del pastís: segons la Comissió Nacional de l'Energia, controlen un 72% del total d'electricitat i un 92% del mercat domèstic. Des que va començar la crisi l'any 2008, les dades d'Eurostat assenyalen que a l'Estat espanyol el rebut de la llum s'ha incrementat un 70%, situant-nos al capdavant del rànquing europeu dels països amb l'energia més cara. Seria lògic pensar que si això passa és perquè a les elèctriques no els surten els números... però no. Iberdrola va guanyar l'any 2012 2.840 milions d'euros, Endesa 2.034 i Gas Natural 1.441. Ibedrola i Endesa, de fet, són la segona i tercera elèctrica amb més beneficis d'Europa. Gas Natural és la desena. Des de 2008, els beneficis acumulats d'aquest oligopoli sumen més de 40.000 milions d'euros, una xifra superior al suposat dèficit tarifari que esgrimeixen les companyies per justificar l'encariment de l'energia (uns 28.000 milions d'euros segons fonts de les pròpies elèctriques).

Aquestes xifres de vertigen, però, no ens ha de fer perdre de vista que rere aquestes grans empreses hi ha persones concretes: els membres dels seus consells d'administració. Uns senyors (les senyores són l'excepció) que guanyen molts diners i no són precisament emprenedors: en molts casos, o bé s'han passat tota la vida fent negocis en mercats regulats per l'administració o bé són assidus a les portes giratòries entre governs i grans empreses. Les següents dades estan extretes de les memòries que les companyies envien anualment a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). José Ignacio Sánchez Galán, president d'Iberdrola, va cobrar el 2012 6,27 milions d'euros en retribucions pel seu càrrec, en un consell d'administració on també figura l'exministre del PP Ángel Acebes (retribuït amb 216.000 euros el 2012) i el polític valencià del PP, expresident de Bancaixa i imputat pel cas Bankia José Luís Olivas (129.000 euros). Endesa no es queda curta. Borja Prado, president del seu consell d'administració, no coneix el concepte de la moderació salarial: va rebre l'any 2012 2,24 milions d'euros, un 15% més que el 2011. Entre els membres del consell d'administració d'Endesa, per cert, hi figura un català notable: Miquel Roca i Junyent. Per la seva tasca com a vocal, l'advocat de la infanta Cristina va cobrar l'any 2012 308.378 euros entre fixos, variable i dietes.

La tercera en discòrdia, Gas Natural, és l'única d'aquestes empreses de matriu catalana (està controlada principalment per la Caixa i Repsol). Salvador Gabarró i Serra, el president col·locat per la Caixa, va cobrar el 2012 1.100.000 euros. Antoni Brufau, el  vicepresident designat per Repsol, 265.650 euros: quincalla comparats amb els 4,88 milions que va percebre com a president de la petroliera. Qui s'endú la palma és Rafael Villaseca, conseller delegat: 2,78 milions d'euros. En el seu currículum consta una llarga trajectòria al costat del poder polític català: va ser president de GISA, l'empresa d'obres públiques de la Generalitat, durant el govern de Jordi Pujol i de l'empresa pública gestora del Túnel del Cadí. També ha passat per Acesa, Panrico i INISEL (actual Indra). Altres il·lustres catalans que suquen de l'oligopoli elèctric: Demetrio Carceller Arce, president del Grup Damm (253.000 euros), Nemesio Fernández Cuesta Luca de Tena, fill d'un exministre de Franco (126.500 euros), Juan María Nin Génova (director general de La Caixa, 253.000 euros), o Juan Rosell, president de la patronal Foment del Treball (126.500 euros). Per cert, entre els consellers de l'elèctrica catalana figura l'expresident espanyol Felipe González, amb una propina de 126.500 euros.

No és cert, doncs, que les elèctriques estiguin en crisi i que la tarifada sigui un mal inevitable. El problema és que al llarg del debat que hem tingut durant la darrera setmana, més enllà de parlar del dèficit de tarifa, de la inoperativitat del Govern espanyol o de les martingales de la subhasta elèctrica, no hi ha hagut gaires veus que hagin posat el focus en un factor essencial: que els senyors Sánchez Galán, Prado, Gabarró, Brufau o Villaseca estan engreixant la seva fortuna particular a base d'especular amb un recurs bàsic del qual depèn el benestar de la gent. Toca, doncs, plantejar-se si els nostres governs no haurien de ser una mica més operatius i prendre exemple del que va fer el maig de 2012 l'Argentina amb la petroliera YPF. És a dir: expropiar les elèctriques, garantir l'abastiment a preus assequibles i de forma gratuïta a les persones en situació d'exclusió social, auditar-ne la gestió i determinar fins a quin punt aquestes grans retribucions són lícites i legals. Potser una de les primeres decisions que hauria de prendre el govern d'una futura Catalunya independent per garantir el benestar de la població és l'expropiació immediata de Gas Natural. És possible que el president Mas, degudament aconsellat pel Consell Assessor per la Transició Nacional, ja hi estigui treballant.