
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Per afegir més incertesa al moment, la màxima dirigent de Junts, Laura Borràs, ha expressat la posició que mantindrà la direcció davant de la consulta a les bases. La cúpula del partit es mantindrà neutral davant de la pregunta feta pública aquest dilluns. Aquesta tarda, el secretari general, Jordi Turull, sí que ha manifestat que la militància coneixerà quina és la seva posició.
Junts ha fet públic que no es farà una campanya interna en cap sentit, ja que tots els militants tenen el seu entorn de relació i "criteri propi". Però cal dir que no s'està parlant en aquest cas d'un aspecte que afecti aspectes de consciència. Tampoc estem davant d'un tema molt filosòfic o ideològic. Aquest és un debat essencialment polític en el qual el més lògic seria que la direcció d'un partit decidís un posicionament clar sobre si es vol continuar en un govern o sortir-ne.
Des que el procés va entrar en una dinàmica de desconcert, després de l'aplicació del 155 i la repressió de l'Estat, hi ha hagut una tendència -certament, no pas patrimoni d'uns sigles en exclusiva- per una curiosa externalització de les responsabilitats. La "culpa" sempre la tenen els altres. La decisió de Junts de convocar la militància per resoldre el debat intern sobre la presència al Govern alhora que es manté neutral és un nou exemple de desorientació que no contribueix a endreçar la crisi.
Mentre l'independentisme s'aclareix -una tasca que es farà esperar-, seria bo que tothom fes un esforç per contribuir a aïllar les posicions més fonamentalistes i intransigents. També cal reclamar que la classe política es decideixi a assumir políticament allò que ja pensa interiorment o en la intimitat. Plantejar un pols com el que ha fet Junts al president de la Generalitat ha denotat una manca de visió estratègica més que sorprenent. Avui mateix, qui ha expressat millor el desconcert ha estat Xavier Trias, al considerar erroni aquest xoc al Govern i assegurar que deixa "estupefacte", en el seu cas en vigílies de decidir si és candidat a Barcelona. Fins ara, només els més savis s'atreveixen a parlar clar.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.