Opinió
Tribuna

El fantasma de l'extrema dreta es consolida a Europa

«La història ens recorda que la indiferència i la normalització de l'autoritarisme és el primer pas cap a l'erosió de les nostres democràcies»

Laura Castel
26 de novembre de 2024, 18:36
Actualitzat: 18:36h

El recent acord que permet l'entrada de l'extrema dreta a la Comissió Europea marca un precedent alarmant per al futur de la democràcia a Europa. En un context en què els socialistes s'han presentat com el dic de contenció enfront del feixisme, la seva connivència amb el Partit Popular Europeu (PPE) i els Liberals per garantir la vicepresidència de Teresa Ribera ha obert la porta al fet que figures com Raffaele Fitto, de Fratelli d'Italia, el partit que presideix Giorgia Meloni (que també va militar en el moviment social feixista italià), s'integrin en els màxims òrgans de poder comunitari.

La lògica després d'aquest pacte és alarmant: sacrificar principis fonamentals en nom d'un equilibri polític momentani. L'entrada d'un representant dels ultres italians, juntament amb els hongaresos d'Orbán, no sols simbolitza la normalització de les forces ultraconservadores, sinó que també consolida la seva influència en les polítiques europees. Aquest moviment contradiu els valors fundacionals de la Unió Europea, concebuda com una resposta a l'horror del feixisme i la Segona Guerra Mundial.

El PSOE, que a Espanya fa gala de ser el bastió contra l'extrema dreta, no ha dubtat a claudicar quan els seus interessos partidistes han estat en joc a Brussel·les, i ha permès que l'extrema dreta accedeixi a una vicepresidència, han contribuït a legitimar forces que obertament rebutgen els drets fonamentals, la diversitat i la memòria històrica europea. Aquest fet, al nostre entendre, desarma qualsevol discurs del partit socialista que critiqui en el futur l'ascens de Vox o similars en l'àmbit estatal.

La Unió Europea s'enfronta a desafiaments, entre d’altres, com l'emergència climàtica, la crisi energètica o l'auge dels populismes autoritaris. No obstant això, en lloc de reforçar una aliança proeuropea i democràtica sòlida, aquest acord afebleix la resistència enfront dels discursos d'odi i exclusió. És un preu massa alt a pagar per mantenir una estructura de poder que, irònicament, es trontolla davant les fissures d'un consens afeblit.

Des d'Esquerra Republicana de Catalunya, ens reafirmem en el nostre compromís de combatre el feixisme. No és només qüestió de paraules, sinó d'accions coherents. Urgeix rectificar aquestes derives perilloses que sacrifiquen valors essencials en nom de la governabilitat. La història ens recorda que la indiferència i la normalització de l'autoritarisme són els primers passos cap a l'erosió de les nostres democràcies.

El poble europeu mereix una Unió que defensi els drets humans, la justícia social i el respecte mutu. Els socialistes, després de prendre aquesta decisió, no han frenat al feixisme; li han aplanat el camí. Què serà després? Com podran mirar als seus votants i explicar que, en el seu moment més crític, van optar per rendir-se en lloc de resistir? Europa necessita líders valents, no còmplices del seu propi enfonsament.

Arxivat a

Senadora d'ERC i membre de la PACE (Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa).

El més llegit