Alberto Núñez Feijóo ha visitat aquest divendres Catalunya vestit de president espanyol. Ha participat en l'escola d'estiu del PP regional. I, com explica Pep Martí a la seva crònica, s'ha posat pell de xai. La pell de xai i també la de cap de l'executiu central. Perquè Núñez Feijóo ja s'hi veu i pensa que en tindrà prou de no cometre grans errors per ser el proper inquilí del Palau de la Moncloa. És evident que les eleccions andaluses van tenir les seves dinàmiques, bàsicament les que marcaven les dificultats del PSOE per regenerar-se i la divisió de l'esquerra alternativa. Un escenari que, sumat al perfil tranquil de Juan Manuel Moreno Bonilla, va catapultar el PP a una majoria absoluta que fa deu o vint anys era impensable. No és, doncs, extrapolable a res, però sí que el resultat andalús ha regalat als conservadors una injecció de moral.
 
Feijóo ja s'hi veu perquè Pedro Sánchez apareix com un president que ha perdut empenta i que viu castigat per les enormes contradiccions del seu govern. El líder del PSOE ha passat d'acollir els immigrants de l'Aquarius a València fa quatre anys a mirar cap a una altra banda quan els marroquins als quals ha confiat el control de les fronteres dels enclavaments espanyols al nord d'Àfrica fan matances. A això, afegiu-hi la naturalitat amb què ha assumit que cal gastar el doble en defensa per complaure l'OTAN i la proposta de rebaixar, per exemple, l'IVA de la factura elèctrica, precisament en la línia del que havia reclamat el PP amb una mesura que castiga la hisenda pública.

Sánchez se sent ja més còmode en les cimeres internacionals que en la gestió de les qüestions domèstiques. La seva predisposició al diàleg amb Catalunya (amb una reunió amb el president de la Generalitat i la mesa de diàleg encara pendents) aquest mes de juliol serà un bon termòmetre per mesurar la seva voluntat de seguir a la Moncloa i garantir-se els suports dels únics socis que estan disposats a fer camí amb ell. I el que val per la carpeta catalana val per greixar les relacions amb els seus socis de Podem i dotar de relat el seu govern en temes com ara l'impost a les elèctriques per sufragar l'"escut social" davant la crisi inflacionista. El debat de política general espanyola del 12, 13 i 14 de juliol serà un bon termòmetre per veure si hi ha voluntat d'assumir riscos, més encara si acaba en una crisi de govern o una actualització del seu full de ruta o una reunió amb Aragonès amb contingut a més de bones paraules. 

És evident que si Sánchez abaixa els braços d'aquí a final de legislatura, a Feijóo no li caldrà esforçar-se massa per quedar davant dels socialistes i exigir-los que li facilitin la investidura si no volen ministres de l'extrema dreta. Però per guanyar amb claredat al PSOE, el PP té present que necessita més vots a Catalunya. No pot ser el darrer partit constitucionalista i quedar-se a la frontera d'obtenir representació, com li va passar al Parlament o a l'Ajuntament de Barcelona. Feijóo demana als seus que surtin al rescat de descontents socialistes, de vells votants de CiU o de les restes de Ciutadans i ja dona per perduts els vots que els han marxat a Vox. A diferència d'Isabel Díaz Ayuso, que puja al ring del combat electoral amb l'extrema dreta, a Catalunya l'expresident gallec sembla buscar una altra cosa, conscient que la sensibilitat de l'establishment local és diferent.

Feijóo s'hi veu, però encara és més inconcret que Sánchez. Demana al PP català que ocupi l'espai central, que formi part del debat i que ampliï la seva base. Però no explica si està disposat a atendre no ja les peticions del Govern, sinó les que li fan, per exemple, des de les patronals en temes com el corredor mediterrani o l'execució pressupostària, que segons alguns experts acusa també la manca de projectes dels governs de Rajoy. Si no canvien de forma radical els aires a la Moncloa, els independentistes i el PSC ja poden anar pensant com entomaran la tornada del PP al govern espanyol.