Alberto Núñez Feijóo va arribar sota pal·li a la presidència del PP, beneït pels barons territorials i acceptat per Isabel Díaz Ayuso, decidida a acabar amb el lideratge desgastat de Pablo Casado. Feijóo era la solució més acadèmica que tenien a Génova per endreçar la casa i projectar-se des del primer instant com a alternativa a Pedro Sánchez. En l’operació hi va contribuir l’aparell mediàtic conservador, que va difondre una imatge edulcorada de candidat moderat i presidenciable, cultivada a Galícia en un ecosistema polític de control popular.

Les coses van començar a canviar per a Feijóo quan va decidir trencar el pacte amb la Moncloa, que semblava cuinat, per renovar el Poder Judicial. L’entesa, que les fonts socialistes mantenen que havia arribat a tenir data de presentació, hauria pogut recalcular la relació entre el PSOE i l’oposició en el tram final de la legislatura. Però el president del PP va estripar les cartes, una decisió en la qual costa de no veure-hi la mà d’Ayuso i de les forces que s’agrupen entorn la presidenta madrilenya. La realitat de Feijóo va començar a canviar aquell dia.

I els esdeveniments s’han succeït. El discurs del PP al Congrés es va endurir i Sánchez va fer camí en l’agenda legislativa, fins al punt de buscar en la reforma del codi penal pactada amb ERC el camí de sortida al bloqueig del Tribunal Constitucional (TC). Els populars van trobar en el pacte amb els independentistes pirotècnica per desgastar Sánchez en el llarg camí de la precampanya electoral i van buscar el suport dels magistrats conservadors per frenar els plans de la Moncloa. I el van trobar. En una decisió amb regust polític i profundament anòmala, un TC fracturat va paralitzar la reforma sobre la seva renovació. Bloqueig entre poders i més crispació, com la que s'ha vist aquest dimecres al Senat.

És pertinent preguntar-se si en un clima extrem de crispació -que definitivament ha agafat el pont aeri-, el PP ha escollit el millor candidat. Perquè Feijóo pot projectar més virtuts que les que tenia Casado en el combat amb Sánchez, però el marc discursiu pel qual s’ha decantat el seu partit, carregat de decibels, sembla fet a mida per a Ayuso. Potser Feijóo té l’adversari que el pot descavalcar a casa.