Sembla que finalment el novembre, ja ben entrat, ens ha portat sobtadament una tardor dura o un hivern que es va obrint pas amb fred, vent i neu. Tot va tornant a la normalitat, després d'una meteorologia més càlida de l'habitual.
 
Si fem el símil, la duresa i la cruesa de l'hivern es podria correspondre amb el maltracte polític, institucional, econòmic i lingüístic que viu el nostre país per part de l'Estat espanyol. Recentralització de competències, lleis espanyoles que van laminant la ja nostra malmesa autonomia política en el sí d'un Estat que ni ens entén ni s'esforça per fer-ho. Relació col·lapsada. Punt i final. Fem el nostre propi camí.
 
I la calidesa dels bons temps, de les primaveres benevolents, els estius suaus i dels inicis de la tardor la trobem en una Catalunya convençuda de la seva voluntat de ser i de decidir. Una societat civil organitzada que treballa per anar sumant adeptes al procés, i és clar, ara caldria que la política estigués a l'alçada. Que sapigués retrobar el consens pels grans temes, i per tant, que tots els líders polítics tinguessin sentit d'estat (sí! d'estat! això va de veritat) a la recerca, per davant dels interessos partidistes, de grans acords de país que portin a la ciutadania a decidir el nostre futur col·lectiu a les urnes. Sóc de les que hi confia, estic segura que entre tots plegats ens en sortirem.
 
Ara és l'hora de la política en lletres majúscules, encarant un final d'any trepidant per escollir data i pregunta (clara, inclusiva, que pregunti sobre el nostre anhel col·lectiu de futur com a poble). Però que ningú es pensi que aconseguit l'acord ja estarà tot fet. El lideratge (l'execució del full de ruta, la gestió del mentrestant) de la política caldrà que es mantingui, entrellaçat amb una societat catalana puixant, emprenedora, creativa i resistent. I disposada a sacrificar-se.
 
Volem decidir, però ho volem fer associant-ho un projecte de país que valgui la pena pels catalans i catalanes. Construir un país per la gent i que deixi enrere allò que hem experimentat com a fracàs en tants i tants àmbits.
 
A la vida cal tenir somnis, i per alguns, de fet ja per una gran majoria, el somni de la Catalunya Estat ja és més aprop. Però per fer complir allò que hom més desitja calen estratègies, actituds i valors. I deixar les pors a una banda i voler protagonitzar, voler escriure, les pàgines d'aquest nou país! Fem-ho d'una vegada per totes!