Ara que el feminisme ha esdevingut una causa de domini públic, capaç d’omplir els carrers i d'inspirar algú tan moderat com Iñaki Gabilondo a fer frases com “yo también soy feminazi”, sorprèn el menysteniment amb què es tracta la seva expressió liberal, com si fos tramposa, ridícula o no tingués dret a existir. Quan, per exemple, als Estats Units, els orígens del feminisme, el sufragisme del segle XIX, tenen força a veure amb el lliure mercat i amb la voluntat de les dones de desenvolupar-se com a emprenedores en peu d’igualtat amb els homes. 

Segurament, la imatge d’Inés Arrimadas amb la samarreta de Feminista liberal no hi ajuda: més aviat arrasa qualsevol intent de dignificació d’aquest concepte, considerant la tendència natural del seu partit a la improvisació i l’oportunisme un cop surt del monotema en què es troba tan còmode. Però a Catalunya hi ha dones (i homes) feministes liberals de debò, i se’ls escolta poc, potser perquè tampoc no alcen gaire la veu. Entre d’altres coses, perquè tot el seu espai polític està perdut en la tenebra, sense ni tan sols sigles, ni projecte, ni identitat ideològica. 

Però no sembla pas que feminisme i liberalisme hagin de ser incompatibles per naturalesa. Hi ha motius per connectar amb la causa lila des de posicions d’esquerra, en clau col·lectiva i en nom del principi suprem de la igualtat, però també des de l’ideari  liberal, quan en una societat post-industrial la dona s’alça perquè no li limitin els horitzons individuals per una qüestió fisiològica. Però és possible que, a Catalunya, hi hagi una esquerra que faci amb el feminisme el mateix que ha fet amb l’independentisme: “només ens agrada i acceptem la branca que pensa com nosaltres”. 

I fora bo assistir a un debat de feminismes, i que les veus liberals no se sentissin acomplexades i demanessin un mínim de respecte. Que ens expliquessin perquè titllen el feminisme mainstream de paternalista i victimista, i que ens recordessin que hi ha dones que són cosificades perquè els ve de gust. Friso perquè arribi aquest dia. Perquè, mentrestant, a més de privar-nos d’un intercanvi de conceptes que podria ser substanciós per a tothom, les feministes liberals estan permetent que sigui una altra, espavilada ella, qui n’ocupi l’espai.