Fills de (II)

«Tots som fills d'algú, sí; però hi ha qui no té mapares*. O potser simplement són uns fills de... Ningú. Molt trist. Massa»

19 d’agost de 2016
Fa dies que tenia clar que volia escriure la continuació al meu darrer article, en forma de segona part. Encara que alguns pares mediàtics m'haguessin passat al davant a l'hora de compartir reflexions— com en Marc Pastor o en Martín Piñol. Entre les lectures estivals, però, llegeixo també altres articles, igual de reivindicatius (tot i que menys entretinguts) com el que afirma que l'esclavitud moderna afecta 46 milions de persones al món, una bona part dels quals són infants.

Poc després, em (re)trobo a les xarxes socials amb una polèmica de fa dos anys, quan la mobilització ciutadana a través del portal Change.org i la denúncia de FACUA, van obligar a la multinacional Carrefour a retirar del mercat uns biquinis infantils que incloïen sostenidors amb farcit. Un banyador dirigit a nenes de la mateixa edat que la (llavors) model més jove i bonica del món, la que protagonitzava titulars com aquest: Què fa una nena de nou anys posant de manera sensual a les revistes de moda?.

El cas de la menuda a qui els seus pares exploten pel seu aspecte, em fa pensar en el vídeo experiment de càmera oculta que va fer UNICEF amb una nena de 6 anys. Quan Anano, que és com es deia la criatura en qüestió, lluïa una bona aparença, moltes persones s'hi acostaven i la tractaven amb amabilitat; quan no, gens. Ni mica. Ningú...

Finalment, arriba el dia i em disposo a escriure la meva columna, però no aconsegueixo treure'm del cap dues noves colpidores que acabo de llegir, que fan vessar el got que han omplert les altres: la del bebè acabat de néixer que la policia ha trobat abandonat dins d'un contenidor (i d'una bossa), i la del rescat d'un nadó de 9 mesos inconscient de l'interior d'un cotxe, on l'havia deixat el pare, mentre anava a comprar al súper amb el seu altre fill de 3 anys.

Tal com deia en l'anterior article, tots som fills d'algú, sí; però hi ha qui no té mapares*. O potser simplement són uns fills de... Ningú. Molt trist. Massa. Per això (i per estalviar-vos un (altre) macagundeu) prefereixo dedicar l'article d'avui a una altra cosa.
Què tal les vacances? Bé? Sí?