Fa dies que tenia clar que volia escriure la continuació al meu darrer article, en forma de segona part. Encara que alguns pares mediàtics m'haguessin passat al davant a l'hora de compartir reflexions— com en Marc Pastor o en Martín Piñol. Entre les lectures estivals, però, llegeixo també altres articles, igual de reivindicatius (tot i que menys entretinguts) com el que afirma que l'esclavitud moderna afecta 46 milions de persones al món, una bona part dels quals són infants.
Poc després, em (re)trobo a les xarxes socials amb una polèmica de fa dos anys, quan la mobilització ciutadana a través del portal Change.org i la denúncia de FACUA, van obligar a la multinacional Carrefour a retirar del mercat uns biquinis infantils que incloïen sostenidors amb farcit. Un banyador dirigit a nenes de la mateixa edat que la (llavors) model més jove i bonica del món, la que protagonitzava titulars com aquest: Què fa una nena de nou anys posant de manera sensual a les revistes de moda?.
El cas de la menuda a qui els seus pares exploten pel seu aspecte, em fa pensar en el vídeo experiment de càmera oculta que va fer UNICEF amb una nena de 6 anys. Quan Anano, que és com es deia la criatura en qüestió, lluïa una bona aparença, moltes persones s'hi acostaven i la tractaven amb amabilitat; quan no, gens. Ni mica. Ningú...
Finalment, arriba el dia i em disposo a escriure la meva columna, però no aconsegueixo treure'm del cap dues noves colpidores que acabo de llegir, que fan vessar el got que han omplert les altres: la del bebè acabat de néixer que la policia ha trobat abandonat dins d'un contenidor (i d'una bossa), i la del rescat d'un nadó de 9 mesos inconscient de l'interior d'un cotxe, on l'havia deixat el pare, mentre anava a comprar al súper amb el seu altre fill de 3 anys.
Tal com deia en l'anterior article, tots som fills d'algú, sí; però hi ha qui no té mapares*. O potser simplement són uns fills de... Ningú. Molt trist. Massa. Per això (i per estalviar-vos un (altre) macagundeu) prefereixo dedicar l'article d'avui a una altra cosa.
Què tal les vacances? Bé? Sí?
Fills de (II)
«Tots som fills d'algú, sí; però hi ha qui no té mapares*. O potser simplement són uns fills de... Ningú. Molt trist. Massa»
Ara a portada