Aquests darrers dies alguns amics em comentaven que estaven entusiasmats amb l’empenta del president Mas. No se’n sabien avenir de com s’havia accelerat el camí cap a l’objectiu durant tants anys somniat. Certament la manifestació de l’11 de setembre es va convertir en el detonant, en la pedra de toc, i, en la prova del cotó, que va fer realitat aquella frase que va pronuncià Joaquim Maria Puyal quan va ser premiat amb el Català de l’Any 2012: “President, sàpiga vostè que té un poble al darrere”. Aquella manifestació va marcar un abans i un després.

Evidentment que no hi eren tots els catalans perquè és de calaix que mai no hi seran tots. Tanmateix, n’hi havia tants de catalans aquest darrer 11 de setembre, que era també més que evident que el president d’un país sense estat va saber que havia arribat el moment d’emprendre el final del camí marcat. Allargassant la sentència d’en Puyal: a partir d’aquell moment el poble va veure clar que davant seu hi tenia un president disposat a donar el pas cap a un estat propi. A partir del 25 de novembre Catalunya inicia una nova etapa de la seva història. Un repte que d’antuvi ja ha posat en evidència la manca de musculatura democràtica de l’Espanya més profunda. Molts se n’adonen ara que tots els esforços que Catalunya ha esmerçat amb Espanya, han resultat estèrils. Que amb dictadura, amb república, amb monarquia, i amb democràcia, Espanya sempre ens diu que vol continuar sent “Una, grande y libre”.

Doncs bé, el moment ha arribat perquè per Catalunya la democràcia és un règim de possibilitats obertes. Que un poble té tot el dret a decidir, perquè sense llibertat no hi ha democràcia. Perquè ha arribat l’hora que el poble de Catalunya decideixi lliurement el seu futur. Perquè hi té dret, com qualsevol poble del món. Mentre Espanya és la prova fefaent que la democràcia no genera automàticament demòcrates, Catalunya reclama pacíficament la llibertat de poder triar el seu futur. Democràticament. Pacíficament. Educadament. Sense amenaces. Donant la paraula al poble que és l’únic que té tot el dret a parlar i a triar. Coneixeu un acte que pugui ser més democràtic que aquest? I do, Espanya?