Una vida d'engany empeltada de tragèdia. És el denominador comú de dos homes francesos que van enganyar la seva parella de forma retorçada, fins al punt de sacsejar l'opinió pública amb dècades de diferència. El primer és Jean-Claude Romand: va assassinar la dona, els fills i els pares el 1993 -abans de suïcidar-se sense èxit- quan va comprovar que la vida de cartó pedra que s'havia inventat des que era un adolescent s'esmicolava. Romand no va poder suportar que la família conegués la veritat. Amb una prosa quirúrgica, Emmanuel Carrère en va relatar la impostura a L'adversari, llibre icònic d'un gènere, el de la novel·la de fets reals.
El segon especialista de la falsedat extrema és Dominique Pélicot que, com Romand, va embolicar la parella en una farsa, la d'una vida d'amor, amb el dolor afegit de l'agressió sexual continuada. L'home de Gisèle Pélicot era el seu violador, en servia el cos a altres agressors després de drogar-la i n'enregistrava les trobades. Més d'una vuitantena d'homes, tots amb vides convencionals, van mantenir-hi "relacions sexuals" que la víctima mai hauria tolerat. Dominique Pélicot ja ha confessat les atrocitats al judici: "Soc un violador, com tots en aquesta sala [en referència als altres acusats], que ho sabien tot". Una manera de col·lectivitzar la culpa.
Només la fortalesa de Gisèle Pélicot, la capacitat per entendre que la força del seu testimoni pot acompanyar tantes víctimes d'agressions sexuals, ha permès que el procés judicial fos públic. Des del primer moment, la víctima ha comprès el potencial d'una veu transformadora i l'ha conduïda amb perícia. "No esteu soles", verbalitzava dilluns per vehicular el missatge perseguit. Els aplaudiments recollits a les portes del tribunal d'Avinyó constaten que projecta el que pretenia.
Són ara els homes que la van violar els que han d'exposar-se a l'escarni general, una petita pena anticipada pel dany comès. Qui va ser marit de Pélicot ha optat per l'acte de contrició perquè no podia emparar-se en la justificació del mal, una via perseguida per altres acusats, que davant la imputació de les agressions van descarregar-se de responsabilitats amb el paraigua que els actes eren consentits. Per cometre atrocitats no cal un diable. N'hi ha prou amb homes que podrien ser el veí, pares de família amb professions liberals cegats per la impunitat.
"Soc un violador, com tots en aquesta sala". La frase de Dominique Pélicot ressonarà durant dies al judici més seguit arreu del continent. La força de Gisèle Pélicot ha fet possible que se senti alt i clar.