Fraga, demòcrata?

16 de gener de 2012
Aquest és un país on tots plegats som tan políticament correctes, tan, en definitiva, perepunyetes, que, quan algú es mort, ens fa un no sé què i procurem dir que... vés, tampoc no era mal noi... què tot ho va fer a fi de bé... què si tomba... que si gira, amagant de vegades una realitat que de tant clara enlluerna. Després de la mort del col·laborador del dictador Franco, Manuel Fraga Iribarne, l’únic que ha dit una veritat com un temple ha estat l’expresident del govern espanyol, José Maria Aznar: “se nos ha muerto un patriota, un servidor de España”. I he de dir que enveja que em fa perquè si Catalunya tingués tants servidors de la pàtria com té Espanya, de ben segur que ja faria anys i panys que seriem un país independent!  

Però bé, alguns, Santiago Carrillo inclòs, ha afirmat que, tot i què Fraga va servir al règim franquista, després es va convertir en un autèntic demòcrata. Doncs permeteu que ho posi en dubte. Ni crec que fos franquista abans ni demòcrata després. Simplement, llest ell com una centella, va fer com aquell polític francès, sempre a primera fila malgrat els continus canvis de govern: “Jo?, jo no m’he mogut mai del meu lloc, son els altres que es mouen”. Per tant, quan va tocar ser franquista ho va ser i, després, quan va veure que el règim estava a la UCI, inicià el camí de la Transició... personal.

De la calle es mía dels fets de Montejurra del 76 va passar a ser un dels pares de la Constitució espanyola que tan mal ens ha fet als catalans. No va ser l’únic però que va passar per la centrifugadora “democràtica” i el llistat gairebé es fa interminable, amb exemples tan edificants com Barrionuevo, ministre del PSOE, que va ser cap de gabinet de la secretaria general del Movimientofins que es va canviar de camisa i es va fer socialista. Aprofitats? Oportunistes? Definiu-los com vulgueu menys demòcrates, si us plau. I menys quan és evident que van participar en governs que signaven sentències de mort i que, per tant, avalaven afusellaments. Que Fraga era anticatalà, home, és clar! Quin descobriment!. Quina novetat!. Però si aquests darrers dies hem pogut comprovar que en tenim fins i tot dins dels Mossos d’Esquadra!