La rebel·lió està servida a les comunitats autònomes. Es veia a venir. En primer lloc, perquè Ciutadans ja no sap què vol ser; també perquè Más País fa temps que hauria de ser, i vol, un corrent crític dins del PSOE; i en darrera instància, perquè ningú tornarà a ser el que era després de l’arribada de Vox a la representació parlamentària. És difícil creure que algú pensi en el benestar dels ciutadans veient certes jugades, però vull imaginar que tothom ha mogut fitxa en el convenciment que el seu model social i polític és el més adequat per treure el país de la situació a la qual es veurà abocat per causa de la pandèmia. Essent aquesta la situació, a un jurista li pertoca parlar de les accions jurídiques realitzades pels governants i els aspirants a ser-ho, de la seva avinentesa i de la seva eventual nul·litat.

Més enllà de les raons que animin la presidenta de la Comunitat de Madrid a fer-ho, el cert és que és una prerrogativa seva dissoldre l'assemblea legislativa i convocar eleccions quan estimi convenient. Sens dubte ha tingut alguna cosa a veure l'acció produïda a la comunitat murciana per descavalcar els populars del govern autonòmic i de diversos ajuntaments. Era, diguem-ho així, una acció probable, perquè sempre la dissolució anticipada d'un parlament té una raó de ser de caràcter polític, perquè és la cambra legislativa el cau de representació del pluralisme i de les diverses opcions ciutadanes, i perquè essent els seus protagonistes principals els partits polítics, a una ofensiva com la murciana li esperava amb gran probabilitat una reacció (unes barbes a remullar...), sobre tot sabent la presidenta que ara arrisca menys que mai convocant eleccions, perquè el seu nivell de popularitat és el més alt del seu mandat. Una jugada de geometria no variable dins del seu propi partit enfront del lideratge de Casado? Potser.

Però també és cert que no es pot dissoldre l'Assemblea quan s'ha presentat una moció de censura. És aquest un instrument del parlamentarisme per evitar una excessiva acumulació de poder presidencial. I és aquí on arriba el conflicte, perquè el que ha succeït és que PSOE i Más Madrid han presentat la moció quan Díaz Ayuso ja havia firmat el decret de dissolució. Es diu que el problema arribarà als tribunals, perquè ja en diverses comissions que havien de reunir-se els pròxims dies els parlamentaris populars no hi assistiran, entenent que el Parlament està dissolt, mentre que els signants de la moció impugnaran la publicació del decret de dissolució entenent que aquesta ja no és possible. Tanmateix totes dues posicions no són ni paral·leles, ni simètriques, ni igualment defensables. Si fos possible presentar mocions de censura entre un decret de dissolució i la seva publicació al diari oficial, mai hi hauria eleccions anticipades. Hi hauria prou per aconseguir-ho en anar encavalcant mocions de censura (cadascuna necessita una minsa representació parlamentària per produir-se i es podria anar substituint aquesta representació a cada nova moció). A més, la legislació sols parla de la impossibilitat de dissoldre després de plantejada la moció, però no del contrari, és a dir, que es pugui plantejar la moció un cop dissolta l'Assemblea, cosa que fora absurda perquè si la moció es fa per treure del càrrec a un president, ara el càrrec ja està vacant i la presidenta sols ho és en funcions. Una posició, per cert, que ha adoptat un cop haver cessat tots els consellers de Ciutadans al Govern autonòmic.

Mirant cap al passat sols cal recordar el temps en què, fruit de l'abús de dret produït pel PP en la utilització del recurs previ d'inconstitucionalitat, un govern socialista amb majoria absoluta va canviar la llei orgànica del tribunal constitucional per treure aquesta possibilitat de les mans de l'oposició, amb un efecte col·lateral a llarg termini, quan no es va poder emprar amb l'Estatut català abans no fos referendat pel poble. Ara, la lliçó que el jurista ha d'aprendre d'aquesta jugada del PSOE i en relació amb l'ús de les prerrogatives que la norma atorga al poder en un Estat de dret retorçant o alterant la seva finalitat, és ben fàcil de resumir. Sols calen tres paraules: frau de llei. Allà l'abús va ser popular. Ara el frau és socialista. Caldria exigir-ne responsabilitats.